La desena Lliga del conjunt femení del Polo anirà lligada, per sempre, a les hores prèvies i posteriors que van acompanyar la final contra l’Atlètic de Terrassa. L’entrenador, Jordi Alastrue, va anunciar que posava punt final a la seva trajectòria al club just abans del darrer entrenament abans de viatjar a Madrid. “Ens va alliberar. Era el moment idoni. Ja ho intuíem. Crec que un cicle de tres anys és perfecte”, explica Lorena Vives. “Va ser molt bonic perquè ens va donar les gràcies a totes”, afegeix Isa Zaldúa. Totes dues fa gairebé una dècada que formen part del primer equip i ara pengen l’estic. “Ha estat una etapa molt bonica. Hem jugat amb jugadores que vam entrenar fa temps. Ha esta un procés molt bonic”, explica Zaldúa. Els horitzons laborals han fet que preguin la decisió.
Una Copa de la Reina i una Lliga
Isa Zaldúa va debutar en l’última final a quatre en què el Polo havia arribat a la final. Va ser la temporada 2014/15. “Jo era cadet i em va trucar el Jordi Alastrue quan sortia de l’escola”, recorda la davantera. Era la primera etapa del tècnic a la banqueta del conjunt femení de l’entitat. Uns anys més tard, també amb Alastrue a la banqueta, el Polo ha guanyat una Copa de la Reina (2023) i una Lliga (2024). I Lorena Vives va fer el 3 a 2 definitiu contra l’Atlètic Terrassa. Era el seu primer gol de la temporada. “En aquell moment, vaig pensar que quedava molt partit, però després… és molt bonic haver marcat el gol de la victòria”, diu.
