Diuen que la feina ben feta té la seva recompensa, però de vegades l’èxit és un arma de doble tall. Que ho preguntin a l’Europa, que ha passat d’enamorar els seguidors amb un equip que ha fet una temporada excelsa, a veure com ha de començar un projecte pràcticament de zero. El problema, ser incapaç de retenir el talent d’una plantilla que s’ha revalorat.
Només han renovat tres els 11 jugadors amb més minuts
Només el 27 % dels 11 jugadors que més minuts han disputat amb Ignasi Senabre han renovat. Aquesta és la dada esfereïdora que queda després d’un mercat d’estiu que ha estat dolorós per a molts aficionats escapulats. Només Àlex Cano, Àlex Pla i Arnau Campeny han estampat la seva signatura en un contracte de l’Europa amb data de venciment l’estiu del 2025. Els altres vuit buscaran sort allunyats de la Vila.
L’onze de jugadors amb més minuts disputats
- Arnau Campeny, 2.893 minuts: renovat ✅
- Mario Domingo, 2.868 minuts: no renovat ❌
- Pau López, 2.776 minuts: no renovat ❌
- Víctor Aliaga, 2.417 minuts: no renovat ❌
- Guillem Castell, 2.372 minuts: no renovat ❌
- Adri Gené, 2.372 minuts: no renovat ❌
- Pablo Servetti, 2.314 minuts: no renovat ❌
- Àlex Cano, 2.200 minuts: renovat ✅
- Javi Eslava, 2.191 minuts: no renovat ❌
- Àlex Pla, 1.913 minuts: renovat ✅
- Marc Vito, 1.620 minuts: va marxar al Japó a mitja temporada ❌
L’èxit i la idiosincràsia del club han contribuït a la desbandada
No ens enganyem. Tothom sap fins a on pot arribar i què pot fer. L’Europa és dels seus socis, sense un gran capital al darrere. Això vol dir dues coses: una, cal reivindicar el tros de temporada feta, amb un play-off que semblava una quimera a l’inici (com el del Sant Andreu, el seu rival i qui també ha superat de llarg les expectatives); i dos, no es pot estirar més el braç que la màniga a l’hora d’oferir uns sous que arriben a quadruplicar l’oferta escapulada.
Ja ho va advertir el seu president, Hèctor Ibar, a aquesta casa: l’Europa no pot competir amb altres equips. La temporada ha estat increïble. Ho sabem la premsa i els aficionats, però també la resta de clubs, que han omplert el Nou Sardenya de vistaires. L’Europa diu que al play-off hi havia desenes d’enviats d’altres equips seguint jugadors escapulats.
Aleshores, com pots convèncer els jugadors? No és fàcil. Primer, perquè el seu mentor, l’home a qui creien fermament, ha fet el salt per intentar professionalitzar-se. Ignasi Senabre entrenarà l’Espanyol B. Res a dir. Un salt endavant a la carrera. El club li ha de donar les gràcies per aquests dos anys i desitjar-li molta sort. Segon, perquè, com hem repetit moltes vegades, no et pots apropar al que paguen altres clubs. I tercer, perquè no van pujar. És molt dur, perquè, de fet, no era ni de bon tros l’objectiu, però el caramel de jugar a Primera Federació (molt probablement) hauria fet que alguns jugadors dels que han volat haguessin decidit quedar-se.
La cara amarga del futbol popular
Els aficionats han de recordar aquesta temporada i esperar que la roda torni a girar. L’Europa s’ha de reinventar i ja ha començat a moure fitxa amb jugadors com Carreón, Jordi Cano, Roger Escoruela i Pimentel. També sonen noms del futbol català que il·lusionen, que veurem si acaben arribant. L’Europa és centenari i el club seguirà. És la cara amarga del futbol popular, del futbol de barri, la del futbol que, a molts, tant ens agrada.
