L’Europa comença una nova etapa aquest diumenge. El club escapulat afronta una nova temporada amb moltes cares noves, tant a la plantilla com a la banqueta, i aquest diumenge disputarà el primer partit de lliga al camp de l’Atlètic Balears. Álex Cano i Alberto González han parlat sobre el nou curs i els reptes que es proposen.
Cares noves al camp i a la banqueta
La darrera temporada del conjunt escapulat va ser espectacular i l’Europa va arribar a ser equip de Primera Federació de forma virtual. El bon paper dels graciencs durant l’últim curs ha atret l’atenció d’altres clubs, que aquest estiu han anat a pescar al Nou Sardenya. De fet, de l’onze titular de la temporada anterior, només en queden tres jugadors: Àlex Cano, Arnau Campeny i Àlex Pla. Noms com els de Pau López, Javi Eslava o Adri Gené ja són història del club, i a l’Europa li toca reinventar-se. El tècnic escapulat Alberto González, però, assegura que està content “pel ritme i intensitat de l’equip, tant dels que ja hi eren l’any passat com dels nous“.
Una temporada en què cal “tocar de peus a terra”
Repetir la gesta aconseguida en l’últim curs és molt complicat per als graciencs, que només fa una temporada que van assolir l’ascens a Segona Federació. En l’última temporada, l’objectiu principal de l’Europa era mantenir la categoria i, tot i el gran paper dels escapulats, el repte per a aquest curs és el mateix que l’any passat. Àlex Cano, capità de l’equip, explica que comencen la temporada sabent que han de tocar de peus a terra. “Pel que fa als pressupostos, estem a la cua de la classificació i l’objectiu principal és mantenir la categoria.”
Alberto González opina el mateix que Cano i assegura que han de competir en cada partit: “La diferència entre el que baixa i el que manté la categoria és molt justa, i hem de lluitar en cada partit”. A més, el tècnic escapulat no es mostra gens trasbalsat pel canvi d’última hora que hi ha hagut a la banqueta, ja que explica que la decisió de fer-lo entrenador “és protocol·lària i no pas esportiva” i que, malgrat tot, “Aday segueix al davant”.
