La crida i la reivindicació del CFS Eixample per trobar un pavelló a Barcelona per als entrenaments del primer equip femení ha acabat amb final feliç. El Sènior A, que juga a la Divisió de Plata del futbol sala femení estatal, s’entrenarà a les instal·lacions de l’INEFC Barcelona. D’aquesta manera, es posarà punt final a 7 anys de recerca d’un pavelló a l’alçada de la categoria de l’equip, el millor conjunt de futbol sala femení de la ciutat.
El president del CFS Eixample, Adrià Muixí, ha explicat a betevé que el ressò als mitjans de comunicació ha provocat l’oferiment de tres pavellons. “La UPC ens ha ofert pista, però cal veure també a quins preus, perquè si és a 200 euros l’hora acaba sortint a 5.000 € al mes, que és inviable.” Segons Muixí, la opció més “palpable” és la de l‘INEFC Barcelona: “A través d’uns descomptes és la més factible, falta acabar de tancar la duració del contracte.”
“Quan juguem a casa, la sensació és que ho fem de visitants”
Anna Muniesa, jugadora CFS Eixample, també ha explicat a betevé els principals inconvenients que pateix l’equip des de fa moltes temporades. “Entrenem i juguem a tots els llocs menys a l’Eixample. Ara estem a la Barceloneta, en un terra de pati, que desgasta moltíssim les vambes i les hem de renovar cada dos mesos. A més, no podem fer servir les mateixes vambes per entrenar que per jugar, pràcticament és com si féssim patinatge perquè portem les vambes plenes de pols.”, explica Muniesa.
Lidia Abellán, jugadora CFS Eixample, també ha parlat de com viu el Sènior A els partits de local. “Quan juguem a casa la sensació és que no juguem a casa. Estàs tota la setmana entrenant i frenant d’una manera, i al partit al pavelló és tot el contrari, rellisques molt.” Abellán també ha volgut agrair l’esforç del club per trobar un pavelló. “Sé que el club fa molts anys que es mou, això ens ha obert les portes a un pavelló, al final no demanem res diferent a la resta d’equips de la lliga, tenir un pavelló dos o tres dies per entrenar.”
