(EFE/Redacció) L’Espanyol tanca 2023 a Segona Divisió i a tres punts de l’ascens directe, un escenari complex en un any en què han passat tres entrenadors, Diego Martínez, Luis García i l’actual, Luis Miguel Ramis, i dos directors esportius, Domingo Catoira i Fran Garagarza. El 2024 es presenta amb ganes de refer-se d’un final d’any molt fluix esportivament, tot i que l’afició hagi demostrat que és de Primera. Seguidors i plantilla volen girar full i pensar en l’únic que obsessiona a qualsevol persona vinculada amb l’Espanyol: l’ascens a Primera.
Canvi d’entrenador i descens a Segona
Els primers mesos de l’any ja es van presentar convulsos. Després dels mals resultats, a l’abril va arribar la destitució de Diego Martínez i es va confirmar l’aposta per Luis García, exfutbolista i llegenda de l’entitat. La incorporació de l’asturià va aixecar els ànims de la grada, però els marcadors no van acompanyar.
El descens a Segona Divisió va ser inevitable i es va materialitzar el 28 de maig contra el València (2-2). Era la segona vegada que l’equip baixava a la categoria de plata en l’era del president Chen Yansheng. Com va passar el curs 2020-21, en què l’Espanyol va acabar líder, l’objectiu era tornar a l’elit.
Garagarza per Catoira i baixes importants
Van ser moments de canvis. El 13 de juny, Domingo Catoira va ser destituït com a director esportiu, un adeu cantat. El seu relleu, anunciat a finals de mes, va ser Fran Garagarza, encarregat de dissenyar un projecte per tornar a Primera: va subratllar la importància de remar tots plegats, sense amagar la dificultat del repte.
Al si del vestidor també hi va haver moments destacables. Sergi Darder, capità blanc-i-blau, feia les maletes a l’agost cap al Mallorca. Per la seva banda, el davanter danès Martin Braithwaite també va voler forçar la sortida de l’entitat catalana en pretemporada, cosa que finalment no va passar.
L’adeu de Luis García
Quan les aigües es van calmar i va tocar aplicar-se per començar el curs, tots els estaments del club blanc-i-blau repetien, sense reserves ni excuses, que l’obligació era pujar. De tota manera, el quadre català, almenys de moment, no ha dominat la Segona Divisió com s’esperava.
Amb Luis García a la banqueta, l’Espanyol va signar set victòries, tres empats i quatre derrotes. Una mala ratxa va precipitar la sortida, de manera sorprenent per a molts periquitos: va perdre contra Leganés (0-1) i l’Sporting de Gijón (2-0) i va empatar contra l’Eibar (2-2). Va dir adeu el 5 de novembre.
Amb Ramis, l’equip tampoc no funciona
La direcció esportiva, liderada per Fran Garagarza, va apostar per Luis Miguel Ramis, l’onzè entrenador de l’era Chen Yansheng. Va signar el 6 de novembre fins al final de temporada. El català va aterrar amb un llibre d’estil més conservador que el del seu predecessor, fent més atenció a les tasques de contenció.
En els set partits que Ramis ha dirigit, el balanç de l’Espanyol tampoc no convida a l’eufòria: dues victòries, quatre empats i una derrota. Especialment gris és el seu balanç durant el mes de desembre, amb tres punts dels dotze últims possibles. A més, continua fallant en defensa i no brilla fora de casa.
Un 2023 per oblidar i una balanç econòmic negatiu
Amb aquesta incertesa es tanca, esportivament, l’any 2023 en clau periquita. El club, un històric del futbol espanyol, busca un ascens que, segons sembla fins ara, no serà cap passeig. La temporada és llarga i arribar a Primera —repeteixen i assumeixen des del vestidor— és una cursa de fons.
L’afició ha mostrat el seu desencís a l’Stage Front Stadium i a través de diferents xarxes socials. D’altra banda, en el pla econòmic el club va tancar l’exercici 2022-23 amb pèrdues de 22,2 milions d’euros i una previsió per al curs 2023-24 de 8,8 milions més.
D’altra banda, la directiva s’ha habituat a aclarir els rumors habituals sobre una venda hipotètica del club i ha insistit en el compromís del seu president, Chen Yansheng. “L’únic error que no em permetré mai és rendir-me“, va afirmar el mandatari a la Junta d’Accionistes, el 13 de desembre passat.
