, doctor en biologia i investigador del CSIC al CREAF, ha liderat aquest estudi, que conclou que les comunitats d’ocells que viuen a les ciutats tenen una diversitat evolutiva més pobra que els que viuen en entorn naturals.
L’especialista ha explicat a ‘El matí de Barcelona’ que al llarg del procés d’evolució les especies es van dividint entre elles, es van subdividint, i això fa que que hi hagi grups que contenen molt poques espècies i d’altres que s’han diversificat molt més. Això crea diferències en diversitat evolutiva. Sol ha posat l’exemple el puput, que pertany a una família amb només dues espècies, mentre que el pinsà pertany a una família amb 180 espècies. La puput, per tant, s’ha diversificat molt menys evolutivament que el pinsà.
El puput només té un parent a l’Àfrica. Si es perdés el puput – espècie típica a Catalunya- seria una pèrdua molt greu perquè no només perdria una espècie, sinó tot un llinatge. Si es perdés el pinsà, en canvi, encara quedaria la cadernera, el gafarró, etc., ocells que encara mantindrien la diversitat del grup.
Els resultats de l’estudi conclouen que les ciutats mantenen molta menys diversitat d’espècies que la perifèria, les espècies que es tendeixen a perdre, no són a l’atzar sinó que es perden més sovint les que són evolutivament menys singulars, és a dir, que pertanyen a llinatges que s’han diversificat poc en el passat.
Pel que fa a les espècies exòtiques o invasores, alguns científics sostenen que compensarien la pèrdua de diversitat i que no són tan dolentes. El treball que Sol ha liderat, en canvi, demostra que l’efecte compensatori que suggereixen no és tal.
Costums i innovacions de comportament adquirits per les aus urbanes
Les innovacions del comportament dels ocells els ajuden a sobreviure en ambients nous i artificials com les ciutats. Se sap que els canvis de comportament a la ciutat distingeix les aus que tenen més èxit de les que no. A Nova Zelanda, per exemple, els pardals han après a obrir les portes automàtiques dels supermercats per entrar-hi a agafar menjar.
L’èxit dels coloms, en canvi, té a veure més en la seva estratègia reproductiva, no és una au especialment plàstica. Les cotorres, però, ho són més: quan van arribar a Barcelona no utilitzaven el menjar de la gent però van aprendre que les persones eren un recurs o font de menjar molt interessant.
A continuació podeu escoltar l’entrevista sencera a Daniel Sol a ‘El matí de Barcelona’ a betevé 91.0 fm:
