En parlem amb el periodista Ernest Cauhé i amb Maria Eugenia Ribera, propietària Cal Pinxo Planja.
“Van omplir de gastronomia el front marítim de Barcelona. Van començar oferint aperitius als passejants amb un tauler de fusta i un cavallet. L’èxit de la seva oferta els va anar de mica en mica fent sofisticar els plats. I van aixecar instal·lacions precàries i sovint d’autoconstrucció per oferir dinars i sopars amb totes les lletres als barcelonins i als turistes que passejaven per les platges de la Barceloneta. I va començar la competència entre els uns i els altres i alguns van instal·lar taules i cadires a la sorra. I les vetllades acabaven amb algun músic de carrer amenitzant la festa o amb grans revetlles improvisades. Els berenadors de la Barceloneta van ser un indret de gaudi per als ciutadans fins gairebé els Jocs Olímpics, quan van haver de desaparèixer per la reforma del litoral. Encara hi ha qui ensuma la flaira de la sarsuela quan passeja per allà.”
Escolta la secció aquí
