“Què passa amb el pop, els trufats i el pastís de formatge a les cartes dels restaurants?”. Ho pregunta la Gemma, la protagonista de Vermuts i barbuts, el debut literari de la periodista gastronòmica Magda Minguet. Publicat per La Campana, narra de forma hilarant i punyent les aventures d’una dona que no està disposada en cap cas que un mal àpat li espatlli una cita. En una entrevista al betevé directe Minguet s’ha aventurat a dir que si ella hagués de convidar una cita a sopar seria al restaurant La Mundana de Sants.
La protagonista de Vermuts i barbuts està farta de tenir cites desastroses i d’acabar sopant àpats insulsos. Per això decideix crear una aplicació que sota el nom de Foodie Match proposa que el perfil destaqui no tant la persona sinó el plat i tipus de cuina amb què s’identifica. Descripcions com la del Xavi: “Producte de proximitat. Quilòmetre zero a taula i maratons de 40 quilòmetres a l’asfalt. Em cuido i et cuido. M’agrada menjar bé per viure millor” o el Tomàs, que es descriu com a “melós com una bona croqueta” i que demana ser consumit “preferentment aquesta mateixa nit”.
“La meva foto seria un pa amb tomàquet amb anxoves”
“En comptes de fer match amb la persona ho fas amb el plat i d’aquesta manera tens la garantia que si la cita va malament almenys hauràs sopat bé”. La Magda diu que ella al seu perfil hi posaria la foto d’un pa amb tomàquet amb anxoves i pernil: “Senzilla i sense pretensions”. A banda de recomanar La Mundana, Minguet també ha parlat d’altres llocs on tenir una bona cita com el Deliri, de David Morera, o Casa Anita, al carrer de París, “on l’altre dia vaig menjar un fricandó que em va recordar moltíssim el de la meva mare”.
“Costa de pensar i trobar un lloc on es pugui menjar cuina catalana, de tradició i de xup-xup”, ha afegit Minguet, que ha volgut sumar encara una recomanació gastronòmica més en aquest cas situada al barri de les Corts: “El restaurant Aflamas del xef Pau Pérez fa una cuina superhonesta”.
“Posar un nom ranci o caspós a un local ara fa modern”
Les cites de la Gemma, protagonista de Vermuts i Barbuts transcorren a molts restaurants barcelonins: Maleducat, el XubaTacos, el Nobu, el Flax and Kale o l’Algrano Bistro. I entre cita i cita la Gemma retrata el que pensa del panorama gastronòmic local. Parla, per exemple, de “la tendència a evocar una botiga d’ultramarins ben plena de llaunes i productes a la vista”. Locals on se serveix “gildes, ensalades russes i truites mig desfetes”, amb un local de “nom ranci o caspós, que ara fa modern”.
Locals que, al parer de la protagonista, “tenen la carta curta i tot petit excepte el preu”. Una opinió compartida per l’escriptora que també es pregunta: “Què menjàvem abans que el tàrtar i el ceviche s’apoderessin de totes les cartes?”.
Crítiques als influenciadors gastronòmics
Al llibre la Gemma també estripa les cartes dels llocs que estan de moda: “Amb baos farcits de qualsevol cosa, canelons de foie i tòfona i arrossos de capa fina servits en una llauna”. I no s’escapen de les crítiques de Minguet i de la seva protagonista els influencers gastronòmics: “Tots diuen el mateix, obren molt la boca i diuen brutal a cada mossegada”.
Vermuts i barbuts és un compendi d’històries que fan venir gana, fan riure i també fan un crit al valor de l’amistat i a buscar el moment per retrobar-se amb les persones estimades. Això sí, sempre al voltant d’una taula amb bon menjar: “Ara quan vas a un lloc ja has pensat on menjaràs. La gastronomia s’ha tornat un tema de conversa, es parla a moltes taules. No només li agrada a la meva protagonista. Tots volem encertar quan sortim a menjar!”.
