Joaquim Maria Puyal ha fet, aquesta nit, d'autèntic cronista de la ciutat. La seva vida com a barceloní ha servit de fil conductor per parlar de la història de Barcelona. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Alguna vegada he pensat que tot allò que vaig mirar de petit, després m'ha servit per fer la meva feina. Els periodistes som gent que mirem, observem, preguntem coses i del que hem entès, després n'intentem explicar el que ens sembla que pot resultar interessant a la gent." I, a més, ha volgut que el pregó fos també un homenatge a l'oralitat. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Si ara jo tanco els ulls, no em costa d'imaginar que aquesta veu se sent aquí, al Saló de Cent." Puyal ha anat desgranant l'evolució de Barcelona entrellançant-la de manera subtil amb l'actualitat. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Com és evident, a la vida, gairebé no hi ha res que sigui nou." Tot i no parlar en cap moment del moviment dels "indignats", algunes de les seves paraules ens l'han recordat. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Els ciutadans tenim molta força. I si ho sabem i l'usem podem condicionar el futur. Això ha de ser la democràcia. Creure que nosaltres depenem de nosaltres." Una unió que ha declarat que també cal tenir per fer un front comú per defensar les tradicions i el català. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Si perdéssim la llengua, que pel camí que anem no seria del tot inimaginable, al final del camí, seria responsabilitat nostra. No ens equivoquem, no sempre la culpa és dels altres. La clau és defensar allò que és nostre." I quan el seu trajecte per la història de Barcelona ha arribat als Jocs Olímpics del 92, s'ha viscut un dels moments més emotius del pregó. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Perquè ell va conduir l'esforç de tots per millorar Barcelona. Per això, segurament, li hem de dir, públicament, 'moltes gràcies, Pasqual Maragall'." Un exemple que ha servit per parlar del que, segons Puyal, falta a la classe política. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Necessitem líders. Lideratge no vol dir sortir als diaris. Ens falten líders de debò, que tinguin el valor de l'autenticitat. Que treballin, s'exigeixin, s'esforcin i estiguin convençuts d'allò que ens diuen. Que te'ls miris als ulls i te'ls creguis." Un pregó que, a més, Joaquim Maria Puyal no ha volgut acabar sense felicitar la Mercè en les altres llengües que conviuen a la ciutat. JOAQUIM MARIA PUYAL, pregoner de la Mercè 2011 "Barcelonines i barcelonins, ara comencen les Festes de la Mercè. Participem-ne tots, així seran autènticament populars. Visca la nostra ciutat, visca Barcelona." I mentre al Saló de Cent començava el pregó, al Palau de la Virreina trabucs apunt i cap a Sant Jaume. Puntual, el seguici popular ha enfilat Rambla avall. I com sempre dels primers a sortir l'àliga de la ciutat, una de les bèsties preferides dels nens. "A mi m'agrada l'àguila, m'han explicat que abans duia un colom de debò a la boca." Avui, però, ni rastre del colom. Un cop passats els cavallets cotoners, un per un han desfilat els pesos pesants del seguici. Primer, el drac. I, darrere seu la Víbria, d'aspecte terrorífic. Hi ha qui no ho ha pogut resistir. Però en general espectació i rialles, en família. "M'agrada molt, és molt emocionant." "M'agrada molt tota aquesta parafernàlia." "Hem dit 'anem a veure els gegants?' i han dit 'sí!'." Això sí, s'ha d'estar atent. El seguici no té temps per perdre. "Mama! Ja han passat els gegants!" I és que gegants i bestiari tenien cita a Sant Jaume. Un cop acabat el pregó, novament els trabucs (pum!) i a ballar. Comença el Toc d'Inici. "M'encanten les festes al carrer." La música com sempre l'han posada els Ministrils del Camí Ral. És la seva única actuació anual. Però es fan sentir. Diuen que la música amansa les feres.
