La Biblioteca de Catalunya torna a reactivar-se sota el lideratge del perseverant Oriol Broggi. Ho fa dirigint ‘La guerra no té rostre de dona’, una obra basada en textos de la bielorussa i Premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx. Un muntatge per a dos intèrprets, Clara Segura i Guillem Balart, en què l’actriu es posa a la pell d’Aleksiévitx i l’actor en el d’un periodista que l’entrevista.
El moll de l’os del muntatge està basat en el discurs que Aleksiévitx va pronunciar quan va guanyar el Premi Nobel amb “A propòsit d’una batalla perduda”, però hi ha també fragments dels seus llibres, com el que dona títol al joc escènic.
Les dones i la guerra
Clara Segura desgrana un seguit d’històries de dones en conflictes bèl·lics, bàsicament el que va enfrontar la URSS amb l’Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial, però també l’ocupació soviètica de l’Afganistan. “Aleksiévitx va construir un relat caleidoscòpic a partir de nombrosos enregistraments a dones que van patir la guerra, i d’això en va fer literatura”, explica Broggi.
L’autora vindicava, i això esdevé una constant en el muntatge, que la història no és la dels grans noms ni les grans gestes o ideals, sinó la de milers d’éssers anònims. “Dones normals que viuen al front fent d’infermeres o de soldats s’adonen de coses que els homes, mentre es lliuren a grans batalles, no són capaços de copsar”, comenta el director a propòsit del títol del muntatge.
L’obra, en cartell fins al 24 de gener, és teatre de paraula en estat pur. Clara Segura el vehicula amb la solvència que tantes vegades ha demostrat, molt ben recolzada per Guillem Balart, a qui Broggi vol convertir en protagonista de pes en un futur muntatge.
