Roger Mas explicava ahir al públic que omplia mig Palau de la Música que això de la tradició és com un riu d'on tothom treu aigua i a on tothom n'hi aboca. Una metàfora que descriu prou bé la seva música i, per extensió, el concert que va oferir anit. Mas va entregar dos directes amb acompanyaments musicals diferents i intencions contrastades. En una primera part que lligaria més amb la tradició, s'endinsava en la mística de l'últim llibre de Jacint Verdaguer, Al cel, que va musicar en l'anterior disc, 'Les cançons tel·lúriques'.La secció de corda i els metalls van sonar perfectament embastats amb la resta de la formació. El fet que comencés un concert de presentació de l'últim disc repassant l'anterior respon a la relativa brevetat amb la qual interpretava el darrer, 'A la casa d'enlloc'. Com en el disc, els temes van fluir sense interrupció. Així, Despertar donava pas a la peça que dóna títol al disc sense solució de continuïtat. I així fins a la darrera 'Saltimbanqui'. En aquest viatge pel nou treball, probablement el més roquer del cantautor, la formació era elèctrica i va comptar, en alguns casos, amb la participació del solvent bluesman Amadeu Casas.
