Després de tota una vida dedicada a les persones, ja sigui com a activista social, com a regidora de la ciutat, primer pel PSUC i després pel PSC, o com a directora de Càritas, la veu de Núria Gispert encara té força per fer una crida a la lluita contra les desigualtats i les injústicies. Aquest va ser l'eix del seu pregó que va començar fent memòria. Un dels episodis que va compartir és la seva primera visita a l'Ajuntament. NÚRIA GISPERT, pregonera de la Mercè 2014 "Va ser de la mà del meu pare, les seves paraules van ser: "aquesta és la casa de tota la ciutadania, però ara no ho és." Aquest record, la privació de llibertats durant el Franquisme i les experiències com a voluntària, en què va descobrir la Barcelona dels suburbis, han marcat la seva concepció de la política i l'activisme. "Sense les persones les ciutats no bateguen. Si convé cal consultar, si convé cal negociar, cal escoltar la veu de la ciutadania." La pregonera va repassar la història de la ciutat, des de l'època grisa del franquisme fins a l'inici de la democràcia. Però Gispert també va parlar del moment present i de la crisi, que diu, ha suposat un important pas enrere en l'Estat del Benestar. Per això va demanar a les administracions i a la societat civil que continuïn treballant per millorar les condicions de vida de les persones. I va fer una crida a l'esperança. "Al llarg de la història del nostre país hi ha hagut situacions tant o més complicades, i per un lloc o l'altre, acaba sortint el sol." Amb aquest optimisme va encarar les paraules finals. "Barcelonins, barcelonines bona Festa Major! Visca la Mercè! visca Barcelona!"
L’acte al Saló de Cent, amb 450 convidats, va començar amb els parlaments de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i de la presidenta de l’Assemblea Municipal d’Estocolm, Margareta Björk. La capital sueca és la ciutat convidada aquest any a la festa major.
Trias va subratllar que aquesta és la Mercè del Tricentenari i se celebra després d’una Diada “on el món ha tornat a captar la voluntat dels catalans i les catalanes de decidir el seu futur”. A la presentació de la pregonera d’aquesta Mercè, l’alcalde va assegurar que Núria Gispert “representa l’esperit més social i solidari de la ciutat de Barcelona”, perquè ha dedicat tota la seva vida a ajudar les persones més vulnerables de la ciutat.
Núria Gispert va iniciar el seu pregó recordant els seus vincles amb l’Ajuntament de Barcelona, on va entrar com a regidora del PSUC en les primeres eleccions municipals democràtiques (1979) i hi va ser-hi durant quatre mandats, vivint en primera línia l’etapa olímpica ja com a regidora del PSC. “És necessari que les administracions, conjuntament amb les entitats, continuïn treballant braç a braç per millorar les condicions de vida de les persones […]. No podem anar enrere. No podem perdre tot el que vam aconseguir. És una tasca difícil però possible”, va apuntar l’activista, que va presidir Càritas entre 1998 i 2004.
Gispert va demanar a les administracions transparència en la gestió i diàleg amb la ciutadania, posant sempre als veïns per davant de tot. “Les persones són el potencial de les ciutats i és necessari que les escoltem per anar construint el futur. Si convé cal consultar, si convé cal negociar, cal escoltar la veu de la ciutadania”, va dir.
Durant el pregó, centenars de persones es manifestaven sorollosament a la plaça. Amb samarretes grogues, els veïns de la Barceloneta protestaven un cop més per la proliferació de pisos turístics al barri i pels efectes del turisme massiu a la ciutat. Al seu costat, amb samarretes vermelles, els treballadors de BCN Audiovisual (l’empresa que gestiona els serveis informatius i tècnics de BTV) reclamaven a l’Ajuntament que posi fi a les retallades de sou que pateixen des del gener de l’any passat. Els globus vermells que repartien els treballadors de BTV es van escampar per tota la plaça.
Un cop acabat el pregó, tots els gegants i bestiari del Seguici Popular van sortir de l’Ajuntament i van desfilar per la plaça acompanyats de la música dels Ministrils del Camí Ral, que només pugen a l’escenari un cop a l’any, en el tradicional Toc d’Inici a la Mercè.
