L’escenari del Teatre Goya esdevé un plató de cinema amb l’obra ‘Plátanos, cacahuetes y lo que el viento se llevó’. Una comèdia que revela aspectes poc coneguts del procés de creació de la icònica pel·lícula protagonitzada per Vivien Leigh i Clark Gable. Es tracta d’una adaptació al castellà de ‘Moonlight and Magnolias’, de Ron Hutchinson, text basat en les memòries de Ben Hecht. L’ha fet José Troncoso, també director del muntatge.
La comèdia gira al voltant de l’enfrontament dialèctic entre el productor David O. Selznick (Gonzalo de Castro), el guionista Ben Hecht (Pedro Mari Sánchez) i el director Vic Fleming (José Bustos), en presència de la senyoreta Poppenghul, personatge inventat que interpreta Carmen Barrantes.
Un guió polèmic
El punt de partida és el moment en què el productor va parar el rodatge d”Allò que el vent s’endugué’ després d’acomiadar el director George Cukor i el guionista Sidney Howard. Selznick va manar a Ben Hecht que fes en una setmana una reescriptura del guió de Howard, basat en una novel·la d’èxit de Margaret Mitchell. Al contrari que Selznick, Hecht no estava gens d’acord amb dur a la pantalla la novel·la, que considerava racista.
“Tot i que els dos eren jueus i havien treballat junts, tenien formes d’entendre el món i la indústria diferents”, explica Pedro Mari Sánchez. Per Gonzalo de Castro, la gràcia de l’obra és que ens apropa al Hollywood dels anys 30. “La indústria de Hollywood la van muntar jueus provinents d’Europa. Només se’ls permetia dedicar-se a l’entreteniment. El somni americà és jueu. I tenien els seus casinos, on Selznick es va jugar sovint el seu patrimoni”.
Ben Hecht ha d’escriure ràpid, però no ha llegit una novel·la per la qual sent rebuig. Solució: Selznick i Fleming comencen a interpretar davant d’ell, matusserament, algunes escenes conegudes d”Allò que el vent s’endugué’. La comèdia es torna esbojarrada, però els retrets entre els tres continuen.
