La periodista cultural i col·laboradora del betevé directe Clara Nervión parla a la secció d’arts escèniques de certa “festivalització de la temporada teatral”, en el sentit que moltes propostes passen com una exhalació per la cartellera. I ha destacat algunes perles escèniques que, justament, faran poques funcions.
És el cas de The employees, una peça del polonès Łukasz Twarkowski, un renovador de l’escena europea. Una adaptació de la novel·la homònima de ciència-ficció que signa la danesa Olga Ravn. L’acció se situa en una nau espacial del segle XXII, a milions de quilòmetres de distància de la terra, en la qual conviuen humans i humanoides. La peça planteja si aquests darrers tenen sentiments com els nostres. Es podrà veure al Teatre Lliure (Sala F. Puigserver) tres dies de novembre, del 22 al 24.
Angelica Lidell, Gaia Saitta i l’IF Festival
També passarà de puntetes per Barcelona la prestigiosa Angélica Lidell amb Vudú (3318) Blixen. Aquesta proposta d’autoficció plena de poesia i de venjança cap als funerals farà dues funcions (29 i 30 de març del 2025), amb les entrades ja exhaurides. Abans (del 7 al 9 de febrer) i a la Sala Tallers, es representarà Les jours de mon abandon, dirigida per Gaia Saitta. Una adaptació d’una novel·la d’Elena Ferrante sobre la catarsi d’una dona a qui el marit ha abandonat per anar amb una noia jove.
Nervión també ha fet també algunes recomanacions de l’IF Festival, el festival de teatre visual i d’objectes. En concret ha parlat de Thauma, que serà al Centre de les Arts Lliures del 6 al 10 de novembre. Un poema escènic màgic i colorista de Magda Puig i Andreu Martínez que ja va fer funcions al Teatre Lliure, adreçat a públics de totes les edats. També de Cera: 500 hores de vol, un homenatge a la cera, a les abelles i a les segones oportunitats, en què Carlos Gallardo manipula cera i cintes de casset.
La periodista ha destacat la proximitat amb l’escenari que ofereix l’espai. Igual que la de la sala Heartbreak Hotel que dirigeix Àlex Rigola, on ell mateix du a escena actualment el clàssic de David Mamet Glengarry Glen Ross. Clara Nervión ha elogiat un treball de direcció que aposta per intèrprets vestits com ho fan diàriament en llurs vides, i que empren els seus noms reals, no els dels personatges de la ficció.
