La Nadia Ghulam va néixer a Kabul, a l’Afganistan, fa 39 anys. Quan en tenia vuit, en plena guerra civil, un bombardeig la va ferir greument, deixant-li seqüeles de per vida. Més tard, com ha explicat al betevé directe, els talibans van arribar al poder i ella es va fer passar pel seu germà per tenir dret a sortir al carrer a treballar i guanyar diners.
L’any 2006, amb 21 anys, va aconseguir viatjar a Barcelona gràcies a una ONG per ser operada de les ferides. Des de llavors, viu a Badalona ajudant dones afganeses a través de la fundació Ponts per la Pau. Aquesta història tan increïble arriba ara a La Villarroel en forma d’obra de teatre. Es podrà veure fins al 6 d’octubre.
“Ser un noi era un regal, i no ho volia perdre”
L’obra explica la història de la Nadia, que durant 10 anys es va fer passar pel seu germà per poder guanyar diners i mantenir la seva família. Però a més d’això, la Nadia va descobrir que vestit d’home gaudia d’una llibertat que les dones afganes no tenien a causa de les prohibicions i l’opressió del govern talibà.
Era la dècada dels 90 a l’Afganistan i les dones tenien prohibit treballar o sortir soles al carrer. La Nadia es feia passar per un noi, l’Esmarái, i recorda que “podia anar en bicicleta, tenir amics o passejar sola pel carrer. Això era un regal i no ho volia perdre”.
El valor d’un “documental escènic”
El muntatge es defineix com un documental escènic. Els protagonistes a escena són la mateixa Nadia, el director Carles Fernández Giua i l’escenògraf Eugenio Szwarcer. Tots dos reconeixen que explicar les experiències de la Nadia ha resultat molt difícil, especialment per a ella, però que no han deixat cap pregunta sense fer. “És un muntatge viu i es podia preguntar tot, però sempre amb cura“, assenyala Carles Fernández Giua.
Per la Nadia, “passar per aquest procés a l’obra es dolorós, però és una oportunitat per parlar d’una realitat que no estem acostumats d’escoltar aquí”. Una part important de l’obra són les imatges que el mateix equip artístic va filmar a Kabul, la capital de l’Afganistan durant 10 dies.
A l’espectacle, la Nadia explica que va treballar de tot, mentre es feia passar per noi, “en la construcció, de pagès, com a cuiner dels talibans. Sempre vivia amb por, però vaig transformar la por de forma positiva“.
