(ACN) L’escriptor, advocat i director escènic Josep Maria Loperena ha mort aquest divendres a la matinada als 82 anys. Nascut a Alguaire (el Segrià) el 1938, va estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona i va ser director de teatre les dècada dels 60 i 70. A finals dels 70 va deixar la direcció teatral i va dedicar-se plenament a l’advocacia. Va col·laborar en diversos mitjans de comunicació i va publicar llibres de dret i assajos sobre teatre.
Advocat, escriptor i director teatral
Durant les dècades dels 60 i 70, Loperena va treballar com a director de teatre. Entre els muntatges que va dirigir destaquen ‘La ópera de tres centavos’, de Bertolt Brecht, al Teatre Poliorama (1967) i ‘Viaje en un trapecio’, de Jaume Salom, al Teatre Moratín (1971).
Posteriorment, al final dels 70, va deixar la direcció teatral per dedicar-se plenament a l’advocacia. A més, va publicar diversos llibres de dret i assajos sobre teatre abans de donar a conèixer les novel·les ‘La casa del fanalet vermell’ (Columna, 2004) i ‘Ulls de falcó’ (Columna, 2006).
La seva obra més recent va ser la novel·la ‘L’espia del violí’ (Efadós), que va coincidir amb la publicació de ‘L’espia del Ritz’ (Columna), de Pilar Rahola, amb qui compartien el personatge de Bernard Hilda. Loperena va acabar interposant una querella criminal per plagi.
L’obra de Loperena, registrada des del 2011
Josep Maria Loperena va explicar que havia de publicar, just abans de la pandèmia, la seva última novel·la, ‘L’espia del violí’, que formava part d’un encàrrec de Columna de tres novel·les històriques sobre la Barcelona de la postguerra, de les quals l’editorial, finalment, només en va publicar dues: ‘La casa del fanalet vermell’ i ‘Ulls de falcó’.
La tercera, ‘L’espia del violí’, no va arribar a veure la llum perquè Columna va acabar d’incorporar-se a Planeta i va decidir no editar-la. Amb tot, la va inscriure al Registre de la Propietat Intel·lectual el dia 20 de maig del 2008. Una dècada després, l’editorial Efadós va decidir editar-la.
