Els germans Quay són una referència en el panorama de l'animació i de l'escenografia. Des de fa trenta anys, aquests bessons nord-americans han creat un món d'inquietants titelles molt sofisticats. Han adaptat obres de Kafka o de Schulz que han fascinat Tim Burton o els Monty Python. Ara exposen al CCCB juntament amb el seu ídol, el txec Svankmajer. La mostra capbussa el visitant dins l'imaginari surrealista i inquietant, poètic i grotesc d'aquests artistes. GERMANS QUAY cineastes "El paper de l'animador és veure la vida en el que semblen objectes inanimats, el que sembla mort. I crec que el repte és retornar-los la vida." La segona planta del centre s'ha transformat en un immens gabinet de curiositats. Hi ha reunides més de 500 peces -vídeos, titelles, fotografies i dibuixos preparatoris-, però també algunes col·leccions privades dels cineastes. Aquestes papallones són del francorus Starewitch, el pare de la stop motion, les pel·lícules del qual han estat conservades i restaurades per la seva néta. Això permet al visitant assistir a un veritable diàleg entre els quatre creadors a partir del seu món propi i el seu univers compartit.
Es la primera vegada que es presenta en profunditat l’obra d’aquests quatre artistes conjuntament, un fet que el CCCB considera “un veritable esdeveniment internacional”. Els bessons Stephen i Timothy Quay (1947) són admiradors del txec Jan Svankmajer (1934) i tots tres estan acompanyats del mestre rus i pare de l’animació amb titelles Ladislas Starewitch (1882-1965): això permet al visitant assistir a un diàleg entre els quatre creadors a partir del seu món propi i el seu univers compartit. A banda, Starewitch i els germans Quay han elaborat una instal·lació específica per a la mostra. Com a eix central es fa un recorregut per la seva trajectòria fílmica i pels objectes que han fet servir i construït per a fer les seves pel·lícules: sets, titelles, dibuixos i objectes. També hi ha espai per a altres creadors que han estat font d’inspiració, com Francisco de Goya, Salvador Dalí, Luis Buñuel o Georges Méliès.
La comissària de la mostra, Carolina López Caballero, ha explicat que es tracta d’un diàleg entre els quatre creadors i que l’exposició representa la potencialitat del cinema com a obra d’art total perquè els creadors aboquen a la pantalla el coneixement previ en diverses disciplines artístiques. “Volem que la gent experimenti des de l’astorament fins al plaer”, ha dit. López creu que els quatre creadors han estat temptats per la indústria del cinema, “però tots han volgut preservar la visió de l’artista”. Això no ha estat obstacle perquè s’hagin convertit en referents per a realitzadors com Tim Burton o Terry Gilliam. L’exposició es podrà veure fins al 7 de setembre i després viatjarà cap a Madrid entre el 2 d’octubre i l’11 de gener.
