Marc Recha: Cinema a les Venes és el títol del cicle que la Filmoteca de Catalunya ha programat entre el 6 i el 18 d’abril. La sessió inaugural ha fet bo el títol. S’hi ha projectat una selecció dels curtmetratges que Recha va gravar amb una càmera súper-8 quan tot just era un adolescent. Tot un aprenentatge per a un cineasta que es considera ” un autodidacta recalcitrant, per a les coses bones i per a les coses dolentes”.
Entre el 1991 i el 2017 Recha va signar vuit llargmetratges, als quals s’ha de sumar la participació en la pel·lícula coral ‘Ponts de Sarajevo’, inclosa a darrera hora en la retrospectiva. El de l’Hospitalet de Llobregat ha traçat una trajectòria molt personal, amb films de to intimista, reposats, ambientats en entorns rurals.
Experiència viscuda
De la Marina Alta de ‘L’arbre dels cirerers’ (1998), a les Terres de l’Ebre de ‘Dies d’agost’ (2006), passant pels Pirineus de ‘Pau i el seu germà’ (2001), Marc Recha té predilecció per un univers natural. “El meu cinema neix de l’experiència viscuda. Vaig a un lloc, em trobo amb gent, hi parlo, i després dic: ‘Estaria bé fer una pel·lícula allà’. Per això els meus personatges neixen a l’ombra d’un paisatge que conec bé”, explica el realitzador.
La retrospectiva inclou també una selecció de cutmetratges rodats en 35 mm, un cop superada l’etapa que ell mateix defineix com a naïf del súper-8, quan intentava fer cinema de gènere com el que havia vist a les sales de barri. “Tinc escrits molts guions de pel·lícules de gènere, produccions més ambicioses que les que finalment he fet. Però tampoc no cal obsessionar-se en un objectiu. És millor gaudir del camí”, afirma Recha.
El dia 15 d’abril la projecció de ‘Petit indi’(2009), anirà acompanyada d’una taula rodona amb l’ajudant de direcció Pol Rodríguez, l’actor fetitxe de Recha; Sergi López, i l’assagista Xavier Pla.
