La biògrafa de Rosa Regàs, Lídia Penelo, ha repassat amb betevé la vida de l’escriptora barcelonina, morta aquest dimecres. Amb ella va compartir hores de converses i entrevistes i va escriure tot allò que Regàs volia que quedés recollit en les seves memòries, ‘Un llegat. L’aventura de la vida’. “La Rosa ha estat una dona lliure, ferma, valenta i insubornable amb molta força i convicció”, ha destacat Penelo.
“No escriure en català li ha passat factura”
Penelo considera que Regàs no ha estat prou reconeguda en el món literari: “Va ser una persona incòmoda. El fet de no escriure en català crec que li va passar factura i també el fet de ser crítica amb el pujolisme“. Aquestes mateixes conviccions les tenia Regàs i així li ho va transmetre.
Satisfeta amb la seva vida domèstica
La biògrafa recalca que la vida de Regàs no va ser fàcil perquè va néixer a la República i es va haver d’exiliar de petita. Diu que veia el present “cru” perquè s’havien de cosir encara les ferides entre la Guerra Civil i el franquisme. Ara bé, quan parlava de la seva vida domèstica estava “molt satisfeta”, sobretot de com havia unit la seva tribu. Penelo ha volgut recordar una de les frases que havia inculcat Regàs als nets quan s’ajuntaven a la casa de Llofriu, on vivia fins ara. “Si no hi ha sang, no hi ha plors”, els deia l’escriptora.
De la seva feina com a directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2004 a 2007) n’ha destacat grans proeses, com ara que va aconseguir fer el primer recital poètic a Antonio Machado. “Era una traficant d’idees de la cultura”, ha reblat.
Penelo ha explicat que —malgrat estar a Llofriu instal·lada— “llegia i estava molt amatent de tot el que passava”. Regàs creia fermament en el talent que hi havia al país, però pensava que els creadors, per poder esclatar, havien de marxar fora per obrir-se camí.
