El dret a una mort digna és el tema de reflexió de ‘Rita’, una obra de Marta Buchaca que fa estada a la Villarroel del 4 al 22 de maig. Es va escenificar per primer cop al cicle estiuenc Terrats en Cultura del 2019 i després va estar un mes a la Beckett. El text és el mateix, però els intèrprets eren David Bagés amb Sara Espígul i, posteriorment, amb Anna Moliner, mentre que a La Villarroel segueix Sara Espígul, però ara amb Mireia Portas. El matís és que abans els germans protagonistes eren un home i una dona i ara són dues dones. “També s’ha fet a Grècia amb dos germans”, comenta Portas.
L’estat crític d’una gossa, la Rita, és motiu de desavinences entre les dues germanes. La Júlia (S. Espígul), metgessa, té clar que no cal allargar-li el patiment, com recomana el veterinari. Però la Montse (M. Portas), en part perquè l’animal és de la seva filla, no vol sacrificar-lo.
Dues Rites
Amb l’obra, Marta Buchaca volia establir un paral·lelisme. La mare de les germanes, que també es diu Rita, està en estat vegetal des de fa temps. En aquest cas, inversament, la Júlia considera que se li ha d’allargar la vida tant com es pugui, mentre que la Montse creu que pateix. “El que es planteja és per què en el cas de la gossa es pot estalviar el patiment i en el de la persona no es pot ni tocar el tema”, comenta Mireia Portas. “Però l’obra no vol posicionar-se, sinó deixar-ho obert”, afegeix Sara Espígul.
Com és habitual en les obres de Buchaca, el plantejament és, tot i la complexitat del tema de fons, el d’un enfilat d’escenes quotidianes, sovint amb to de comèdia. Les dues germanes tenen la seva vida i els seus problemes personals (sentimentals, laborals), més enllà de la situació de les dues Rites.
