Dirigida per Xavier Albertí, ‘La mala dicció’ és la tercera obra d’una trilogia de Jordi Oriol que rellegeix les obres de Shakespeare com una al·legoria sobre el poder de la paraula. Segons Oriol, “aquí Macbeth i Lady Macbeth no assassinen persones, sinó que assassinen mots, conceptes“.
Oriol va pensar aquesta obra a partir del que ell considera la manipulació del llenguatge i dels conceptes que impera actualment. Així, els protagonistes empren el seu poder per buidar de sentit aquelles idees que no els convenen. D’aquí el títol, ‘La mala dicció’.
Un joc escènic curiós, perquè, com l’obra Shakespeariana, empra el vers. I no abandona mai les línies de tensió entre els personatges centrals de Macbeth, però trastocades. “Més que una versió, és una perversió”, explica l’autor.
Teatralitat musicada
Oriol és en Marc i Paula Malia encarna la Beth (junts fan Marc-Beth, un dels molts jocs de paraules). Carles Pedragosa interpreta un criat o bufó que és alhora “la veu de la consciència sobre l’ètica”, comenta Oriol.
Pedragosa és també el director musical d’un muntatge que incorpora a escena instruments escultòrics dels francesos Bernard i François Baschet, percutius i de fregament, que són dels pocs elements escenogràfics. Pedragosa, Oriol i Malia els toquen durant l’espectacle.
Jordi Oriol tanca amb ‘La mala dicció’ una trilogia que va encetar amb ‘La caiguda d’Amlet’ (a partir de ‘Hamlet’) i va continuar amb ‘L’empestat’ (a partir de ‘La tempesta’).
