Un cadàver descobert en una pista d’esquí a Innsbruck, Àustria, és l’inici de la història. Aquesta mort farà que el detectiu Simón Prisco comenci a investigar què ha succeït. La jove morta és d’una família de l’alta societat catalana, però la investigació durà Prisco a trobar una trama complexa vinculada a la investigació genètica.
L’investigador és gracienc, viu a la plaça de la Virreina, compra al Mercat de l’Abaceria i va als cinemes Verdi. El paisatge gracienc acompanya aquesta novel·la, que l’autor defineix com un thriller trepidant. La trama de ‘La sonrisa helada’ neix als anys 90, quan en Josep Maria va llegir una notícia al diari sobre la clonació que va guardar en un calaix. Al cap dels anys, aquesta informació s’ha convertit en un llibre de 491 pàgines protagonitzat per un detectiu, l’únic personatge del relat que no es descriu. L’autor ha volgut que cada lector s’imagini el seu Simón Prisco. També ha fet connexions amb l’art, la literatura o la pintura o la investigació genètica o les granges humanes. S’ho ha passat molt bé escrivint aquest gènere, i creant diàlegs i descripcions, però assegura, que ho ha passat malament amb els adjectius. Volia descriure el barri i ho fa, però no l’actual, sinó la Vila del 1999.
Aquesta és la primera novel·la d’una sèrie, de fet, ja n’ha començat a escriure la segona que passa a Barcelona, en la cavalcada de Reis, quan mor el rei Gaspar i el detectiu torna a tenir una investigació entre mans.
