(ACN/Redacció) Una fotografia de la plaça de Catalunya de Barcelona, el 14 de juny de l’any 1979, és el punt de partida de Street stories. El projecte del fotoperiodista Àlex Burgaz està format per més de 20.000 fotografies fetes al llarg dels últims 45 anys en què es mostren situacions quotidianes o rellevants en diferents espais de tot el món.
En una entrevista a l’ACN, Burgaz explica: “A l’hora de fotografiar, busco les instantànies que mostrin tota la realitat. Capturar els matisos ajuda a explicar la realitat social dels diferents indrets, inclús quan hi ha governs que volen amagar-la”.
Una col·lecció de moments vitals de rècord Guinness
Burgaz va néixer a Barcelona en una família de fotògrafs i es va començar a interessar pel món de la fotografia quan era un nen. En el seu camí cap a l’escola, se situava al barri Gòtic de Barcelona i observava cada dia situacions que el motivaven a fotografiar-les. Així, el juny del 1979, va fer la fotografia a la plaça de Catalunya de Barcelona que ara obra Street stories.
Tot i que als inicis era “com un diari personal”, als anys 80 va limitar què fotografiava i què no ja que els recursos econòmics dels quals disposava només li permetien fer entre 50 i 200 fotografies a l’any. L’arribada de la fotografia digital el va ajudar a poder créixer exponencialment. “Des de llavors ja supero el miler de fotografies anuals i, de fet, l’any passat el vaig tancar amb unes 3.000”, ha detallat.
Burgaz ha relatat que va ser conversant amb un amic que es va adonar que segurament era un dels projectes de fotografia de carrer més longeus dels quals es té constància. Tanmateix, també recalca que “aquesta iniciativa és personal i no busca cap finalitat econòmica perquè modificaria el seu sentit i la seva essència”.
També ha volgut agrair l’ajut rebut durant les últimes dues dècades per part de la United Photo Press i el suport “incondicional” de la seva esposa i retratista, Aide Gutiérrez, amb qui ha sol·licitat si el projecte pot formar part dels rècord Guinness atesa la seva durada.
Una crònica de la globalització
“Àfrica ja no és igual que fa 20 anys i, per exemple, a Barcelona podies trobar abans botigues molt personalitzades i ara gairebé tot està ple de franquícies. Aquests canvis se succeeixen en diferents llocs i veus com cada cop el món està més unificat. Retratar aquesta evolució és molt interessant”, ha explicat el fotoperiodista.
El projecte inclou imatges del mercat de les Borges Blanques l’any 1980, d’un home estàtua pioner a Barcelona als anys 90, d’un mercat flotant a Tailàndia el 2001 i de conflictes socials entre diversos col·lectius i la policia, entre moltes altres temàtiques i imatges arreu del món.
En preguntar-li per les fotografies que més l’han marcat, Burgaz ha recordat la que va fer a un nen que va ser víctima de l’esclavitud infantil a Haití i la que va poder fer al president Carles Puigdemont en un dels moments més rellevants del procés.
