Després d’una primera parada al Parlament de Catalunya, la flama del Canigó s’ha encaminat cap al consistori, on l’ha rebut el segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, al Saló de Cròniques. A l’acte ha participat l’excursionista i geògraf Ernest Costa, un dels més actius en l’arribada per primera vegada de la flama l’any 1967. El foc del Canigó ha quedat custodiat en les dependències municipals fins a l’inici de l’acte central. La flama ha estat rebuda a la plaça de Sant Jaume amb l’actuació de la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona i la presència de l’Àliga i els Gegants de la ciutat. Des d’aquí, es recullen les espurnes per encendre les 27 fogueres de la ciutat.
Discursos de record per l’aniversari
En l’acte al Saló de Cròniques, s’han recordat els orígens d’aquesta tradició i el moment polític català -amb el referèndum convocat per l’1 d’octubre- ha planat en els discursos dels dos impulsors de la flama del Canigó. Així Toni Ayala, activista de la cultura popular catalana i un dels dinamitzadors de la flama, ha cridat a celebrar la revetlla “rient, estimant i planificant el futur amb la il·lusió per estrenar un estat nou i nostre”. En la mateixa línia s’hi ha referit Ernest Costa, un dels fundadors d’aquesta festivitat i que ha reconegut que “en temps de l’arribada de la primera flama batallava per la dignitat. Ara ho faig, sobretot, per guanyar la sobirania”. I ha afegit que vol creure que “podrem deixar de ser independentistes. Quin sentit tindria ser-ho quan ens haguem constituït en un estat?”.
Origen de la tradició
En una entrevista a ‘El matí de Barcelona’, de betevé 91.0 fm, l’Amadeu Carbó, membre de la Comissió Flama Canigó Barcelona 2017, ha explicat l’origen d’aquesta tradició. La primera encesa va ser a càrrec d’en Francesc Pujades d’Arles l’any 1955 al cim que li dona nom i posteriorment va expandir-se primer per la Catalunya del Nord i avui per tot el territori.
La flama, com la defineix Carbó, actua com a “element de germanor i denominador comú que vertebra els Països Catalans”. A Barcelona, on en els últims 40 anys el nombre de fogueres s’ha reduït de vora 800 a les 27 actuals, aquest foc ha estat “d’una banda, conservador de les fogueres antigues i, de l’altra impulsor de les noves”.
