Saber quan hem de dir ficar i quan posar és un maldecap sovint perquè, a poc a poc, ficar ha anat envaint clarament l’àmbit d’ús de posar. És una errada molt comuna quan som petits i fem servir ficar en tots els contextos i, quan ens fem grans, no sempre tenim clar quan hem de fer servir un verb o l’altre.
Competència i lluita entre els dos mots
Per què ens passa, doncs, que dubtem quan hem de triar entre posar i ficar? És com si tots dos mots fessin un torcebraç per veure qui s’endú el primer lloc. Això es deu en part a la relació que s’estableix entre els dos verbs d’hiperonímia o superordinació, que succeeix quan un mot (posar) té un significat més genèric en relació amb un altre de significat més específic (ficar).
Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC, posar vol dir “Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat”. En canvi, ficar vol dir “Fer entrar dins d’un lloc”. Per tant, ficar equivaldria a “posar dins” i seria només un dels significats de posar.
Per això podem trobar exemples com:
- ficar/posar la clau al pany
- ficar/posar els peus al bassal
- ficar/posar el moneder a la bossa
I, en canvi, cal tenir clar que, si no hi ha el matís d’introduir una cosa dins d’una altra, no podrem fer servir ficar:
- posar el menjar a taula / la corretja al gos
- posar una multa / una nota / un exemple
- posar una coma / el nom / unes dades en un escrit
- posar en comú
- posar-se vermell / a plorar / a riure
Quan “posar” fica el nas on no toca
El que potser no intuïm tan clarament és que aquest canvi entre els verbs també ens passa a la inversa, és a dir, que posar també està agafant usos que sempre havien estat de ficar. Això es veu sobretot en registres més formals, potser per una falsa intuïció que ficar és de registre informal, i afecta algunes frases fetes que s’escapen una mica d’aquest significat literal, fins al punt que ja estan arrelades amb posar en alguns dialectes.
- ficar-se a la gola del llop
- ficar el nas en un assumpte / ficar-se on no et demanen
- ficar-se una cosa al cap
- ficar-se de peus a la galleda
- ficar la pota
En resum, cal tenir clar els casos en què estricament només pot ser posar i no fer servir ficar. Així no ficarem la pota.
