Barcelona suma un nou petit festival de cinema: La Inesperada. Com en altres, s’hi poden veure pel·lícules que no tenen distribució. Segons Núria Giménez, codirectora del festival, “volem mostrar pel·lícules de no-ficció que no estan en altres festivals”.
El terme no-ficció no és sempre sinònim de documental. “Hi poden entrar treballs de videoart, cintes experimentals o audiovisuals propers a la performance”, explica Miquel Martí Freixas, l’altre codirector.
Viatges sensorials
Un exemple de pel·lícula de difícil definició és ‘Pedra pàtria’, del menorquí Macià Florit. Una cinta poètica en què el realitzador ens parla de les seves arrels familiars, que s’acaben fusionant amb els mateixos orígens de l’illa de Menorca.
De viatge sensorial es pot qualificar ‘The two sights’, de Joshua Bonetta. Gairebé tan important com la imatge són els sons en aquest passeig per les Illes Hèbrides exteriors. “Fa una mena d’ecologia acústica, amb sons de plantes, animals i parlars gaèlics dels pocs habitants de les illes”, comenta Martí Freixas.
El festival s’ha inaugurat a la Filmoteca, seu principal (també ho són els cinemes Zumzeig), amb ‘143 rue du désert’, de Hassan Fahani, que l’ha comentat no presencialment, en pantalla. Programa sis llargmetratges, quatre migmetratges i quatre curtmetratges del 25 de febrer al 3 de març.
