Tres pallassos ja veterans es presenten a una audició. L'anunci que els ha mogut a fer-ho especifica clarament que ha de ser un pallasso vell. A la sala d'espera es reconeixen de col·laboracions passades i afloren complicitats, però també velles diferències accentuades ara per la necessitat d'una feina. La peça és del dramaturg romanès Matiek Vilnius, i en els primers compassos recorda 'Tot esperant Godot', de Samuel Beckett. Però no estem davant de teatre de l'absurd, sinó davant d'un plantejament realista en el qual tres individus competeixen pel que pot suposar la darrera oportunitat. El to és amarg però Monti i companyia, amb el seu art, hi donen un contrapunt còmic. JOAN MONTANYÈS (MONTI), pallasso "Així agafa una mica de comicitat l'obra i no és tan 'heavy', perquè és una obra dura en el fons. A l'autor li agradava molt parlar de la mort i totes les seves obres reflexionen sobre la mort. Aquí reflexiona sobre la mort a partir de la figura del pallasso". Una reflexió nostàlgica i agredolça del món del pallasso que la sala Muntaner programa en horari de vespre, abans de 'Sopar de Nadal', l'altra obra en cartell.
