Sembla una sala d'exposicions convencional, però el que és més singular és aquí s'exposen obres d'artistes que treballen a pocs metres. Dos pisos per sota, hi ha l'Estefanía. Ara fa sis anys va escollir pintar aquí, al centre d'art contemporani Piramidón, perquè li oferien taller propi i, alhora, la possibilitat d'exhibir i fer difusió de les seves obres. No és l'única, com ella 16 joves artistes conviuen en aquesta particular comunitat artística on s'obren camí al món professional. ESTEFANÍA URRUTIA, pintura "La sensación de que creen en ti y te apoyan y por eso estás aquí. Eso te hace sentir bien como artista, tienes la sensación de cobijo." Dels pinzells a l'art d'avantguarda, que també té espai un espai propi. En aquest cas, l'artista basca Saloa, que fa peces de videoart i petites instal·lacions. Ella ha optat per treballar i viure al taller i valora poder-ho fer paret amb paret amb altres joves creadors. ZALOA IPIÑA, pintora "A mi me gusta entrar en el estudio de otra persona, hablar cone llos, al final se trata de salir de tu circuito y ver otro círculo de arte al que tu estas siempre relacionado." Són alguns dels nous talents que creixen a Piramidón, un bressol artístic que compleix enguany 25 anys com a espai híbrid, a mig camí entre la residència de joves talents i la galeria d'art. La filosofia dels seus impulsors, donar suport a artistes de diferents disciplines al llarg de tot el procés creatiu. JORDI BOHIGAS director de Piramidón "S'ha ajudat a finançar catàleg, produir alguna exposició o alguna peça per alguna exposició en concret. Sempre que l'artista ha necessitat algo, nosaltres hem pogut donar un cop de mà, aquí hi hem intentat." Una prova n'és aquesta exposició de Carlos Pazos, un dels artistes que han crescut aquí durant 16 anys i que ara s'ha convertit en tot un referent internacional.
L’any 1990 va néixer al cor del barri de la Pau Piramidón, un centre artístic que va sorgir de la idea de donar suport als joves talents perquè tinguessin un espai propi de creació i també d’exhibició. Actualment hi treballen 16 artistes, 14 de forma permanent i dos de forma temporal. La majoria, com és el cas de la pintora Estefanía Urrutia, hi tenen un taller propi. Aquesta artista madrilenya destaca la possibilitat de poder pintar “en un espai propi, aïllat, en un barri tranquil”, però sobretot valora el suport de Piramidón, “que creguin en l’artista i li ofereixin aixopluc.”
Al centre s’hi allotgen artistes de forma temporal, durant uns mesos, com és el cas de l’artista basca Zaloa Ipiña, que viu i treballa a Piramidón, on fa petites peces i videoart. En el seu cas destaca el fet de “tenir tot el dia les portes obretes del taller” i valora positivament “l’intercanvi constant de punts de vista amb els artistes que treballen paret amb paret”.
Els impulsors de Piramidón, entre els quals hi ha el director del centre, Jordi Bohigas, asseguren que a més de l’espai de treball i d’exhibició ofereixen suport de tot tipus als artistes, des de “finançar un catàleg, fins a produir alguna exposició o alguna peça per a alguna exposició en concret. Sempre que l’artista ha necessitat alguna cosa, nosaltres hem pogut donar un cop de mà, aquí ho hem intentat.”
