Laberint: clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, trobar-ne la sortida. Aquesta és la definició que recull el diccionari sobre aquest element universal molt present en diferents tradicions culturals al llarg de la història. A la illa de Creta en trobem l'origen. RAMON ESPELT, comissari de l'exposició "Hi ha el monstre que s'ha de tancar per les seves condicions de monstruositat i s'encarrega a un primer arquitecte històric, que és Dédal, que construeixi un edifici en el qual el monstre pugui viure, per tant sigui la seva casa, però d'altra banda, no en pugui sortir." El laberint sempre ha despertat fascinació en l'home i és que aquest parla de la condició humana. Una metàfora de la dificultat d'escollir, de la llibertat guiada o de la impossibilitat de sortir-se del camí marcat. RAMON ESPELT, comissari de l'exposició "En aquesta exposició, el que intentàvem era no jugar en aquest camp de la metàfora sinó explicar de la millor manera, a través de peces històriques i de reconstruccions d'ambients i escenografies què significa estrictament el concepte de laberint al llarg de la història." Fins al segle XV, els laberints, tot i que tortuosos, eren unicursals, és a dir, d'un únic camí a seguir. Els camins i les opcions es multipliquen a partir del segle XVI amb laberints de grans jardins de l'aristocràcia; com si aquesta classe social fes gala de la seva posició benestant contraposada a l'únic camí a seguir per la resta de la societat. Aquesta mostra invita a conèixer i a sentir. Història, mites, filosofia i joc van de la mà en aquest recorregut, que es podrà visitar fins al 9 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
