La regió metropolitana de Barcelona inclou molts municipis amb una àmplia riquesa lèxica. Des de btvllengua hem volgut fer una pinzellada d’aquest ventall creatiu, conscients que és només una petita mostra de la varietat que hi podem trobar.
El Baix Llobregat
Comencem pel Baix Llobregat i parlem del lèxic fruit del seu passat agrícola i tèxtil, com volant (en lloc de falç) al Prat o carda (que era on es raspallava la llana) a Santa Coloma de Cervelló o a la Colònia Güell. També mots que recullen fenòmens hidrogràfics com les riuades, com bagant al Prat, però no com a post, per aturar o enlairar l’aigua d’un rec, sinó com a porta o comporta per evitar que l’aigua del riu entrés a les cases. I, canviant d’àmbit lingüístic, destaquem també que a Sant Feliu de Llobregat i al Prat dels llardons en diuen brescallons i dels galets de Nadal en diuen magnòlies. Ben poètic.
El Vallès Oriental
La comarca del Vallès Oriental també és molt variada i diversa lèxicament. Destaquem algunes paraules que ens han cridat l’atenció. A la Garriga, les bales, aquelles peces rodones amb què juga la canalla, tenen nom propi: caliues. I és un mot tan estès a la població, que fins i tot dona nom a l’escola bressol.
Quan arriba l’estiu i el sol comença a picar i la humitat a pujar, a St. Feliu de Codines parlen de bovor i no pas de xafogor.
El Vallès Occidental
Pel que fa al Vallès Occidental, la ciutat de Terrassa és ben creativa lèxicament. Hem trobat que tenen mots propis i ben estesos, com taifa, que és una carmanyola; o Mery, que és el pal de fregar. I vigila si et diuen que portes una llòfia, que vol dir que tens una taca a la roba. Pel que fa a Sabadell, destaquem tres paraules pròpies relacionades amb el tiberi: de la pega dolça en diuen estrep; del fuet, petadó, i del blat de moro fregit, xurruca. Tant xurruca com petadó s’estenen pel Vallès Sud.
El Maresme
A Mataró no fan campana fan toris; en lloc de baixar a la platja baixen a marc i no agafen el tren, sinó el trenc, amb una ce final en tots dos casos. D’altra banda, tant a la capital com en altres poblacions del Maresme fan anar l’adverbi pler, que equival a molt. Diuen, per exemple: “És pler maco”. Aquest adverbi, de fet, travessa fronteres i també és molt viu a Badalona.
El Barcelonès
Vigileu si us heu de trobar amb un barceloní, perquè un cop decidit el punt us preguntarà: “Costat mar o muntanya?, Llobregat i Besòs?”. Aquestes expressions han permès als barcelonins orientar-se a la ciutat i han passat a formar part del seu lèxic habitual. Quedem a la banda mar o a la banda muntanya?
Pel que fa als badalonins, la nespra és el micaco. Aquest mot tan exòtic, segons Joan Coromines, prové del japonès i vol dir “tres pinyols”, i apareix als diccionaris normatius com el “fruit del nesprer del Japó”. I, d’altra banda, anomenen badiu a l’eixida o pati exterior d’una casa. Aquests dos mots van arribar a ser tant l’essència dels badalonins, que fins i tot es documenta l’expressió “A Badalona, pler de micacos i badius”.
Al Vallès no hi ha “roselles”?
Si hi ha un mot que ens han cridat l’atenció especialment d’aquest viatge per la riquesa lèxica de la regió metropolitana és rosella, perquè s’anomena de moltes maneres diferents segons la població i això es nota amb força a tot el Vallès. Si bé manté el nom al Barcelonès i al Baix Llobregat en general, són quiquiriquís a Vallgorguina; a la zona de Gallecs, a Mollet, badabadocs, i a Grunullers, manera com anomenen la seva ciutat molts granollerins, en diuen badocs. Al Vallès Occidental, són paparoles a Terrassa, però badabadocs, a Sabadell, Rubí i Cerdanyola.
Els barris de les ciutats… i de les cases
Pel que fa al mot barri, podem dir que en algunes poblacions, com Barcelona, ha perdut el significat que va més enllà de la divisió de la ciutat. En canvi, en altres poblacions manté l’altra definició del diccionari, que parla de l’espai tancat per diferents cossos d’edificis davant la casa, amb alguns matisos, que s’expliquen en part pels canvis urbans de les poblacions. A Sant Boi o al Prat és com s’anomena la porta d’entrada que no és per a persones a les cases, generalment la del garatge. Antigament, era per on entraven cotxes i tractors. A Mollet del Vallès era usual sentir les àvies dir: “Tanqueu la porta del barri”, aquella porta gran que connectava el carrer i el pati de la casa, per on entraven els carros. A Granollers també es feia servir, tot i que actualment està en retrocés. En canvi, a poblacions com Badalona, Mataró o Òrrius, és la tanca o el reixat d’un jardí, d’una entrada o d’un hort. Pot ser baixa o tancar completament com una porta amb barrots abans de la porta d’entrada a casa.
