El Liceu persevera en la idea de donar cabuda a altres disciplines artístiques sense deixar de ser un teatre operístic. Un exemple d’aquest plantejament és ‘7 deaths of Maria Callas’, un espectacle de Marina Abramovic, sobrenomenada la Padrina de la Performance, que fa tres funcions els dies 9,10 i 11 de març. “Volia fer una cosa per al públic jove que normalment no va a l’òpera”, afirma l’artista en sintonia amb un dels objectius del director del Liceu.
La producció de l’artista sèrbia fabula amb el darrer dia de vida de l’Assoluta. En una primera part ella mateixa encarna la Callas somiant, immòbil, al llit. Set sopranos de renom interpreten àries d’òperes que la diva, gràcies al seu talent dramàtic, havia elevat a la categoria d’inassolibles, com ‘Vissi d’arte, vissi d’amore’ o ‘Casta diva’, de ‘Tosca’ i ‘Norma’. Són Gilda Fiume, Vanessa Goikoetxea, Benedetta Torre, Antonia Ahyoung Kim, Rinat Shaham, Leonor Bonilla i Marta Mathéu.
Set formes de morir
Mentre les sopranos canten es projecten unes filmacions en què Abramovic, acompanyada sovint per l’actor Willem Dafoe, escenifica set formes diferents de morir. “El 80 % de les heroïnes operístiques se sacrifiquen”, comenta Abramovic, qui des de petita sent admiració per la Callas. “A més, hi ha moltes similituds amb ella: una mare difícil, el nas gros, nascuda sota el signe de sagitari com jo, i una sorprenent barreja de força i fragilitat”, confessa l’artista.
En una segona part sense audiovisuals, més teatral, amb música contemporània original de Marko Nikodijević, Abramovic encarna Maria Callas al dormitori on va morir, curosament recreat per l’escenògraf Anna Schöttl. L’acció de l’escena simbolitza el pas de la diva a la immortalitat.
L’homenatge d’Abramovic s’escau en l’any del centenari del naixement de Maria Callas, qui, per cert, només va actuar en una ocasió al Liceu, a finals dels anys 50, amb les facultats vocals ja minvades.
