Una fotografia del 1934 retrata unes nenes d’ètnia gitana ballant al carrer de Josep Torres. Aquesta és una de les primeres instantànies que es poden veure en el llibre ‘L’etern efímer’, que acaba de sortir a la venda, en el marc del bicentenari de la Festa Major de Gràcia. No és un llibre de fotografies, però hi tenen un paper molt important, ja que permeten mostrar allò de què s’està parlant. La festa major i tot el seu rerefons, les tradicions de guarnir i la cultura popular no es poden entendre si no es veuen. El llibre ha tret a la llum algunes fotos poc vistes o que encara no s’havien publicat mai.
L’antropòleg Pep Fornés i l’historiador Josep Maria Contel fan un repàs dels 200 anys d’història de la Festa Major de Gràcia. D’una banda, Fornés tracta la universalitat de la festa, a través de tradicions d’altres indrets i l’anàlisi dels valors que s’amaguen al darrere. Aquests dies explica com l’organització dels festers en el seu temps els va permetre organitzar la resistència durant la Guerra Civil, fent refugis antiaeris, així com tots aquells altres grups organitzats del barri, ja fossin diables, castellers, de l’orfeó…, un fet que, assegura, continua veient-se en l’actualitat.
La festa és un reflex de la societat perquè, segons explica Contel, “no es pot entendre sense tenir en compte els canvis urbanístics i de creixement de la població“. Va ser durant el segle XIX, “quan Gràcia va passar de tenir un miler d’habitants a tenir-ne més de 60.000”, que va créixer la tradició de la festa.
Només cal parar atenció als fets esdevinguts aquest any, per veure com la festa sempre ha estat marcada pels fets històrics durant aquests 200 anys. Josep Maria Contel recorda com aquest estiu “l’endemà que es dona el llibre com a obsequi als festers -abans de posar-lo a la venda- la història torna a canviar amb un atemptat -el 17 d’agost- que sacseja Barcelona i la festa“.
