Al llarg dels 9 km de recorregut de la carretera de les Aigües hi passen diàriament 6.000 metres cúbics d’aigua, l’equivalent a tres piscines olímpiques, que abasteixen 4.000 habitatges i comerços. La canonada comença al dipòsit de Sant Pere Màrtir, on s’emmagatzema l’aigua provinent del riu Llobregat, i transcorre per sota la carretera fins al dipòsit d’Horta-Guinardó, passant per les Corts i Sarrià – Sant Gervasi. Aquesta canonada es tracta d’una infraestructura hidràulica especialment important al districte de Sarrià – Sant Gervasi: “No només creua tot el districte sinó que porta l’aigua als barris més alts de la ciutat: Vallvidrera, Mas Sauró, Mas Guimbau i Can Rectoret. És també la canonada que fa arribar l’aigua al punt més alt de la ciutat, el cim del Tibiadabo”, explica
Bernat Rovira, director de la Zona Barcelona Nord d’Aigües de Barcelona.
Els orígens de la carretera de les Aigües
Aigües de Barcelona va construir el sistema de subministrament d’aigua a la ciutat a principis del segle XX. “En el moment en què l’Eixample està esclatant, hi ha una necessitat de major subministrament d’aigua i Aigües de Barcelona posa en funcionament el sistema d’abastament del riu Llobregat amb les seves aigües subterrànies“, explica Sònia Hernández, directora del Museu Agbar de les Aigües. El 1909, amb l’objectiu d’abastir la zona nord de la ciutat, es va construir el dipòsit de Sant Pere Màrtir a cota 300, al turó que porta el seu nom i que actualment és un dels 29 dipòsits que hi ha a la ciutat. Per instal·lar la canonada que subministraria l’aigua, es va haver de fer una carretera per on circulessin els treballadors i la maquinària, que és la carretera de les Aigües actual.
