Ciutadans ucraïnesos que han vingut a Barcelona com a refugiats passaran aquest Nadal lluny de casa. El dia 24 farà precisament 10 mesos que va esclatar la guerra amb Rússia i al ‘bàsics’ n’hem parlat amb tres ucraïnesos que l’han viscuda de prop. Cap d’ells esperava que el conflicte s’allargués tant, però consideren que seguir el seu dia a dia amb normalitat és una forma de resistència.
Oleksandra Molotkova, periodista ucraïnesa que viu a Barcelona, té la sensació que “des d’Europa s’està normalitzant el conflicte”. No considera que hi hagi un oblit per part dels mitjans, però sí que “en ser una guerra prolongada ja no surt a les notícies”. La seva mare i el seu germà petit viuen a Ucraïna i, tot i que a l’estiu van venir unes setmanes a Catalunya, “prefereixen viure allà perquè ho veuen com una manera de continuar la seva vida”. “La meva mare i el meu germà petit viuen a Ucraïna sense calefacció, en un habitatge segur sense finestres, i els estudis i la feina continuen en línia”, ha detallat.
Durant els 10 mesos que fa que dura el conflicte, ha estat molt activa en la rebuda de persones refugiades a la ciutat i ha proporcionant ajuda a les famílies que ho requereixen. Per això ha notat que “els refugiats que s’han quedat fins ara a Barcelona han entès que han de començar aquí de zero”.
Anastasia Potapenko és de Butxa, ciutat situada a pocs quilòmetres de Kíiv. Va fugir amb el seu fill el dia 2 de març pel bosc fins que va aconseguir arribar a Polònia. Allà van poder comprar dos bitllets d’avió i volar fins a Barcelona, sense maletes i sense res. Va venir aquí perquè té alguns coneguts, però la seva família continua allà. “Després de 10 mesos soc independent, treballo, però el meu marit i el meu pare encara són a Ucraïna, fent el servei militar, ha explicat al ‘bàsics’.
Mesos més tard la seva mare va poder venir. Ella no ha pogut tornar a trepitjar la seva ciutat des d’aleshores. “Espero en un futur poder tornar, a l’estiu, per exemple, m’agradaria ser a casa”. La seva millor amiga, en un intent d’escapar, va topar amb una bomba amb la roda del cotxe i va morir. Està intentant demanar ajuda per recollir diners i enviar-los a Butxa per invertir-los en la renovació i construcció d’edificis i infraestructures perquè les famílies puguin tornar i recuperar un lloc on poder dormir.
Andrii Antonovsky és membre de l’Associació d’Amistat d’Ucraïna i Catalunya, que s’encarrega de recollir ajuda humanitària. Té 49 anys i en fa més de 20 que viu a Barcelona. No obstant això, continua fortament connectat amb Ucraïna: allà hi té família i amics i gestiona alguns projectes. És ferm defensor que la societat ucraïnesa ha de continuar desenvolupant-se per no morir. “A Ucraïna la vida continua, no es queden dins una bombolla, de manera que la societat tirarà endavant”, ha dit. Com a responsable de l’associació també ha detectat que molts dels refugiats a Barcelona, tot i que és complicat, han optat per buscar feina, i això “és una forma de resistència”.
