L’escriptor Miqui Otero ha pujat al ‘Mirador Barcelona’ del “bàsics” per parlar-nos de com veu ell Barcelona, una ciutat que retrata en les seves novel·les. L’escriptor diu que per entendre i escriure sobre la ciutat cal intentar entendre els seus relats. Explica, però, que abans només “llegia els relats dels vençuts”, les històries de les classes populars com les de Juan Marsé, però ara també llegeix els relats dels vencedors i posa d’exemple la biografia d’Esther Tusquets.
Davant les crítiques que sovint es fan a la ciutat, que està bruta o desendreçada, Otero els respon: “No sé què vol dir que Barcelona sigui lletja o desendreçada. Per mi és molt pitjor que sigui una ciutat injusta“. Tot i això, l’escriptor remarca que els debats sobre la ciutat estan plens de contradiccions.
‘Mirador Barcelona’, l’espai de reflexió del “bàsics”
La Barcelona olímpica
Otero mira amb entusiasme l’etapa olímpica de la ciutat perquè era una època amb “una il·lusió col·lectiva per una ciutat que es volia moderna sense saber què implicava aquesta modernitat”. En aquells anys, diu, la ciutat va saber aprofitar algunes coses bones que es van fer mentre que d’altres van ser un error i “van crear un model que va fer que molta gent se sentís expulsada de la ciutat”.
Segons Otero, aquesta expulsió s’ha donat a través de la gentrificació d’alguns barris, com el seu, Sant Antoni. El d’aquesta zona, diu, és un cas “gairebé còmic perquè són tres carrers els que encareixen el preu de la resta del barri”. Tot i aix`o, reconeix que en totes les grans ciutats hi ha gentrificació però a Barcelona, com que és més petita, es veu de més a prop.
Sobre el Fòrum de les Cultures, considera que “es van fer les coses dolentes de les olimpíades multiplicades per quatre”.
El bar com a lloc de trobada
Miqui Otero s’ha revelat com un ferm defensor dels bars, que considera que són “com un parlament alternatiu on es debaten les coses de la vida, és un lloc de trobada”. I lamenta que durant la pandèmia el tancament dels bars també ha comportat que es limités la vida social: “Ens hem vist relegats a parlar amb les quatre persones més properes del nostre entorn i això empobreix perquè en una novel·la, però també a la vida, els secundaris són importantíssims”. Els bars, de fet, també són molt presents en tots els seus textos.
