Durant els primers minuts, el guió fa pensar que l’obra serà un Hamlet clàssic, però en un moment precís es transforma en la versió lliure de la directora Chela De Ferrari (Lima, 1956). Qui ho fa possible és tot el repartiment: vuit persones amb síndrome de Down i neurodiversitat que interpreten una versió diferent de la tragèdia de William Shakespeare. Barregen la vida del mític personatge amb les seves i conviden el públic a reflexionar. Al programa bàsics hem pogut parlar amb tres dels actors que aquests dies ompliran d’assistents les butaques del Teatre Lliure de Gràcia.
L’Octavio Bernaza té 29 anys i és la primera vegada que emprèn una aventura teatral. No havia pujat mai a un escenari i ara, gràcies a la companyia peruana Teatro la Plaza, ho ha pogut fer. Interpreta el Claudi, el tiet de Hamlet. “No tinc paraules per descriure com em sento quan actuo. Quan faig el monòleg, sento la vibració de la gent i això em fa continuar”, explica. Admet que, d’inici, el públic l’intimidava, però ara ja ho té superat. La mateixa sensació la descriu la Ximena Rodríguez, que fa d’Ofèlia: “Soc feliç, sento orgull i estic contenta”.
La meva família de seguida va saber que m’havia de dedicar al teatre!”
Ella als 14 anys ja volia actuar i el Manuel García, de 31, fins i tot abans. “És la meva passió. Quan era un bebè actuava… La meva família de seguida va saber que m’havia de dedicar al teatre!”, relata. Interpreta Poloni, el pare d’Ofèlia, i, a banda de gaudir-ne, té clar què vol aconseguir amb aquesta versió de Hamlet: “Que tothom se sensibilitzi amb la nostra realitat”. “El que volem és trencar mites”, afegeix l’Octavio, i confrontar els qui no els veuen capaços d’aconseguir una fita com aquesta. La representació es pot veure fins al 20 d’octubre. “Vinguin, que serà únic!”, anima la Ximena.
