Van arribar a Barcelona fugint de la guerra, com altres famílies ucraïneses. D’això ja fa més d’un mes, però tot el que coneixen de la ciutat el Denys i la seva mare, Nataliya Tulinska, és una habitació d’hospital. Els van portar al de Sant Pau en ambulància directament des de l’aeroport. Feia només unes setmanes que al nen, de tres anys, li havien diagnosticat una leucèmia, en concret el dia abans de la invasió russa.
La del Denys és una de les històries que porten a la maleta els 16 infants traslladats a Barcelona el 18 de març en un vol organitzat pel Govern espanyol. De l’acollida i l’allotjament de tot el grup (48 persones amb els acompanyants, tot mares excepte un home) se n’han fet càrrec les fundacions Enriqueta Villavecchia i Josep Carreras, en coordinació amb el Departament de Salut, la Creu Roja i diverses associacions contra el càncer.
“Ens ocupem habitualment de famílies desplaçades perquè els fills han de seguir tractaments lluny del lloc de residència, però mai no ho havíem fet amb infants que escapen d’un conflicte”, explica Anna Varderi, gerent de la Fundació Enriqueta Villavecchia. “Són nens amb un doble problema: són refugiats que fugen d’una guerra i són pacients oncològics“, descriu Alexandra Carpentier, de la Josep Carreras.
Prioritat: reprendre el tractament
El cop emocional es va notar sobretot en el primer moment. La doctora del Denys, l’oncòloga pediàtrica Montse Torrent, recorda la reacció del nen els primers dies: “Plorava cada vegada que ens veia entrar per la porta, tenia molta por, però a mesura que han passat els dies s’hi ha anat habituant i ara ja juga”.
L’evolució de la malaltia també és bona gràcies a la continuïtat en el tractament. “La interrupció en la fase en què es trobava pot fer que les cèl·lules malignes es facin resistents”, explica la doctora. El fet que els metges ucraïnesos tinguessin previst ja el desplaçament i l’ingrés ràpid un cop aquí han ajudat en el pronòstic. La majoria d’infants tenen les dues patologies oncològiques més habituals en nens: leucèmies i tumors cerebrals.
Més enllà de l’atenció mèdica
Dels 16 infants, el Denys i tres més van ingressar d’urgència, però la resta poden fer seguiment de la malaltia només amb visites. Això ha significat proporcionar-los diferents allotjaments pròxims als hospitals de referència (dos són tractats al de Sant Pau, set al Vall d’Hebron i set al de Sant Joan de Déu).
Les famílies s’han repartit de moment a la Casa dels Xuklis, la Casa Ronald McDonald i també en pisos. De moment, el dispositiu està previst “amb l’horitzó d’un any”, explica Varderi, però dependrà de la durada dels tractaments aguts de cada pacient.
La intenció immediata és preparar una casa d’acollida única on s’estigui tot el grup. “Intentem facilitar-los un allotjament més estable”, diu Carpentier, “perquè van arribar només amb abrics i un parell de maletes”. De les despeses es fan càrrec per ara les fundacions, que estan demanant en els seus webs col·laboració ciutadana en forma de donatius. Les històries de les famílies acollides les estan publicant en el web Diari d’una acollida.
De mare ingressada a intèrpret
Igual d’imprescindible per al dispositiu és l’equip d’intèrprets voluntaris, en total 80 persones, ja que les famílies acollides no tenien cap relació prèvia amb Barcelona. “S’estaven a Polònia, on les havien traslladades provisionalment, i van saber que venien aquí un dia abans”, assenyala Nadiia Monych, una de les intèrprets, que acompanya habitualment la Nataliya i el Denys.
Monych és ucraïnesa i fa 11 anys que viu aquí. No només coneix la llengua, sinó també la planta d’oncologia pediàtrica. S’hi va passar moltes hores acompanyant el seu fill, també malalt, que hi va acabar morint. “Són els meus paisans”, diu, “tot el que puc fer és ajudar-los perquè aquesta etapa a l’hospital sigui el més lleu possible”.
Quan va oferir-se com a voluntària pensava que li costaria pel fet de reviure l’experiència, “però ha estat al revés” i creu que ha estat positiu per a ella. Una raó podria ser que és la transmissora de bones notícies entre la doctora i la mare del Denys: la malaltia del nen està en remissió i probablement en pocs dies podrà tenir algun permís per sortir i veure, per primer cop, Barcelona més enllà de la finestra de l’hospital.
