El mític cinema Coliseum està d’aniversari: enguany celebra 100 anys que és part del dia a dia cultural dels barcelonins. El periodista i col·laborador del programa ‘bàsics’ de betevé, Toni Vall, en repassa la trajectòria. L’equipament va néixer el 1923 com a cinema, el 2000 es va reconvertir en teatre i així segueix funcionant actualment.
El Coliseum formava part del reguitzell de cines de Barcelona que fa uns dies vam repassar en aquesta secció acompanyats del crític i escriptor Carles Mir. Va fundar-se després d’una juguesca d’un empresari important, que va dir que volia fer el millor cine de la ciutat. De seguida, es va consolidar com un cinema de luxe i distinció, amb grans estrenes americanes.
La bomba del Coliseum durant la Guerra Civil
Un dels episodis més tràgics del Coliseum és la bomba que va caure-hi a prop i es va endur la vida de 500 persones durant la Guerra Civil. Al març del 1938, l’aviació italiana de Benito Mussolini va bombardejar Barcelona tres dies seguits, i l’antic cinema no se’n va escapar. El teatre actual va rebre l’impacte a les 14 h: la bomba va caure sobre un camió carregat de trilita que va multiplicar-ne l’efecte.
Un interior amb espais singulars desconeguts
A banda del simbolisme que té com a equipament, l’edifici del Coliseum és una joia arquitectònica protegida. De fet, a l’interior s’hi amaguen dos espais singulars que són molt desconeguts: la Sala de les Lletres i la Cúpula ─l’antiga seu de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on es feien desfilades i fires de moda─, a dia d’avui en desús total.
L’època de les pel·lícules queda ja lluny per al Coliseum, convertit en teatre des dels inicis dels anys 2000. Ara bé, en aquesta nova fase també ha estat bressol de dies per al record, com la jornada en què el cineasta nord-americà Quentin Tarantino el va visitar per promocionar el seu llibre: ‘Reflexions de cinema’, que analitza el cine estatunidenc dels anys 70.
