Barcelona és una de les metròpolis de la UE amb menys capacitat d’autoabastir-se d’aliments. I de tots els municipis de Catalunya, el que menys. Només el 0,7 % del terme municipal es dedica a la producció alimentària, a Collserola bàsicament. La curiositat és que gairebé el 90 % d’aquests conreus són ecològics, quan la mitjana a Catalunya és només del 7 %.
En mig segle s’han perdut el 80 % de camps de conreu de l’entorn de Barcelona. Per tant, si alimentar-se de manera sostenible vol dir alimentar-se de proximitat, ho tenim pelut. I el futur passa per aquí! De manera que això dona encara més valor al patrimoni agrari que conservem. Amb el canvi d’any, Barcelona va deixar enrere la capitalitat mundial de l’alimentació sostenible que va exercir tot el 2021. Però més enllà de totes les activitats que s’hi van fer, ara és el moment de demostrar que la ciutat ha après a menjar més bé i que hi ha projectes nous que ens ajuden.
Mercats de pagès i parades amb punt verd
A la ciutat ja hi ha set mercats de pagès repartits en diversos barris que, un cop al mes, apropen pagesos i artesans alimentaris de comarques veïnes o no gaire llunyanes a fer venda directa d’aliments de proximitat. I als mercats municipals, les parades amb el cartell de Punt Verd es comprometen a disposar d’un mínim percentatge de productes de proximitat. La gent pregunta més, i se’ls ha de donar resposta.
Biomarket i Terra Pagesa a Mercabarna
Fa un parell d’anys es va inaugurar a Mercabarna el Biomarket, una nau especialitzada en producte ecològic, i ben aviat s’hi obrirà Terra Pagesa, un espai de venda directa de pagesos per a comerços i restaurants de la ciutat. Es tracta d’un projecte conjunt de l’Ajuntament i Unió de Pagesos.
Vins de Can Calopa
Can Calopa és un celler situat a Collserola que ocupa la finca número 1 del cadastre de Barcelona. El projecte ha evolucionat amb el temps, i ara el gestiona la cooperativa L’Olivera. Aviat farà mig segle que aquesta cooperativa va engegar un projecte modèlic a Vallbona de les Monges que combina l’elaboració de vins de qualitat amb la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat intel·lectual. A Barcelona, el projecte és similar i formen joves en risc d’exclusió social. Els seus vins es diuen Vinyes de Barcelona i ja es poden trobar a les botigues, perquè, al començament, només es podien servir en actes institucionals.
Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC)
Tenen una visió molt global i molt moderna de l’arquitectura i l’urbanisme. I entenen que la ciutat no es pot desconnectar dels seus vincles amb l’entorn natural —com Collserola— ni de la producció d’aliments, per molt que s’hagin anat perdent durant dècades. L’IAAC està ubicat en una masia, Can Valldaura, i tot i que l’agricultura ja no és l’activitat principal de la casa, han recuperat un hort que nodreix d’hortalisses ecològiques 100 % barcelonines no només als alumnes residents de l’IAAC, sinó també algun restaurant.
Green Leka Can Valldaura
Al Green Leka Can Valldaura, l’Ivan Enriquez i l’Arleny Medina porten a la pràctica la seva filosofia culinària de basar el negoci en l’autosuficiència alimentària, per això treballen només amb proveïdors ecològics de proximitat i que els garanteixen processos de producció ètics. Les verdures de l’hort de l’IAAC arriben a la seva taula. De fet, va ser l’IAAC qui va proposar que la gent del Leka del Poblenou és fes càrrec d’aquest restaurant quan el propietari anterior el va deixar fa tres anys. Hi trobareu esmorzars de forquilla, brases, arrossos… Cuina de tota la vida amb compromís sostenible.
Formatgeria Pinullet
A Gràcia hi ha, des de fa poc, una formatgeria urbana. Es diu Pinullet i la va obrir fa dos any un veterinari llombard instal·lat a Barcelona, Francesco Cerutti. La llet de vaca amb què treballa és ecològica i ve de la granja de Can Roger de Cardedeu. Fa formatges d’estil italià i francès, però amb llet catalana i al cor de Gràcia: podem dir, sense mentir, que ja hi ha formatges 100 % barcelonins.
La Platjeta
Un dels projectes més consolidats és La Platjeta, que lidera una armadora molt jove i molt batalladora que es diu Cristina Caparrós i que, tot hi haver estudiat química, va decidir succeir el seu pare a la barca. Avui, amb la marca La Platjeta, distribueix peix a restaurants i a domicilis de l’àrea metropolitana. És com la cistella de verdures, però de peix. I com que és peix de proximitat, va condicionat a la temporada. I, a més, revaloren peixos oblidats, com els congres o les cananes, i ens expliquen com cuinar-los. De manera que, a més de menjar peix fresc de proximitat, recuperem una cultura alimentària i protegim una activitat econòmica que ens dona identitat com a ciutat.
