El post disco, també conegut com boogie o proto-house, és un estil sorgit a principis dels vuitanta com a resposta radical al sofisticat i ampul·lós disco dels setanta. Als vuitanta els músics van començar a utilitzar la nova tecnologia que estava disponible a preus assequi-les: sintetitzadors, caixes de ritme i els primers samplers. Tot plegat substituïa les autèntiques orquestres necessàries per gravar el disco de moda als setanta. Això provocava una reformulació del llenguatge disco que s’acostava al dub i tanmateix atreia artistes procedents del post punk a la recerca de noves experiències. Tot i que molt material procedia d’Itàlia, clubs com Paradise Garage de Nova York amb Larry Levan al davant, Music Box amb Ron Hardy o The Warehouse amb Funkie Knucles, tots dos a Chicago i les emisores de ràdio que emetien els famosos “mastermixes”, WBMX a Chicago amb els Hot Mix 5, Midnight Funk Association dirigit per The Electrifying Mojo a Detroit o els Kiss Fm Mastermixes de Tony Humphries a Nova York van ser els seus bastions originals que convertiren aquest estil, el post disco, en un so amb èxit a escala internacional que avui protagonitza la nostra ‘Retrospectiva’.
Escolteu el programa sencer aquí:
