Una exposició inèdita d’una artista desconeguda a casa nostra però reconeguda mundialment aterra a Barcelona. “Suzanne Valadon. Una epopeia moderna” reuneix un centenar d’obres, la majoria del Centre Pompidou de París i del Musée d’arts de Nantes, al MNAC fins a l’1 de setembre.
Es tracta de la primera exposició antològica a l’estat espanyol d’aquesta figura que va començar sent una model de grans artistes de la Belle Époque i que es va convertir en una de les pintores més rellevants de finals del segle XIX i principis del XX a França. “Estem davant duna artista avançada al seu temps que amb els ulls d’avui s’entén millor que amb els ulls que la van mirar en la seva època”, explica el comissari de l’exposició, Eduard Vallès, a ‘Plaça Tísner‘.
El de Suzanne Valadon és un cas extraordinari en la història de l’art”
De model de pintura a artista consagrada
Suzanne Valadon va ser model de pintura dels grans artistes del seu temps, com Toulouse-Lautrec o Renoir, i es va formar com artista, primer dibuixant i després pintant, veient de prop com treballaven. A poc a poc, va esdevenir una artista absolutament coneguda i que va tenir un paper rellevant al París de les avantguardes. La figura de Suzanne Valadon es considera “una epopeia moderna, un cas extraordinari en la història de l’art”, diu Eduard Vallès.
Un dels grans mèrits de l’artista, explica Eduard Vallès, és que Valadon va triomfar en “un entorn absolutament masculí i el més competitiu possible“: el del Montmartre de la modernitat i les avantguardes. A més, apunta el comissari, hi ha una peculiaritat que encara li dona més mèrit, que és néixer en una família de classe baixa de París.
Valadon va cultivar diversos gèneres artístics com el paisatge o la natura morta, però va destacar amb el retrat, amb què va immortalitzar part de l’alta societat parisenca. El seu estil s’adscriu en el fauvisme i destaca pels colors molt vius, perfilats negres i usos de carnacions.
Nus sense tabús
Però va adquirir el seu gran prestigi com artista a partir dels seus nus, que escapaven de la mirada erotitzada masculina i eren nus quotidians, com per exemple dones sortint de la dutxa o dues amigues parlant. “El fet de ser autodidacta va fer que tingués un llenguatge absolutament personal, lluny de l’acadèmia on l’estil era sota la mirada masculina”, explica el comissari de la mostra.
A més, el fet d’haver sigut model des de joveneta i no tenir pudor de mostrar el seu cos li feia tenir “una mirada lliure i moderna sobre els cossos”, apunta Vallès. De fet, en una època on no es veien pintures de nus de dones grans, es va retratar a ella mateixa a ‘Autoretrat amb pits nus’ (1931).
Un dels quadres més destacats, ‘L’habitació blava’ (1923), és un exemple de la modernitat de la pintora, “on es representa a ella mateixa com una antimodel”, apunta el comissari, que diu que “Valadon es desprèn de l’estereotip de model i ja no busca l’aprovació ni l’erotització, mentre fuma i té uns llibres als peus”, explica.
Primera dona a pintar un nu masculí
A més d’excel·lir amb els seus nus, Suzanne Valadon és la primera artista dona que pinta un nu masculí de la història de l’art, l’any 1909. Es tracta de ‘L’estiu o Adam i Eva’, on es representa a ella mateixa amb la parella que tenia en aquell moment, el pintor André Utter. Tot i que en l’obra l’home apareixia completament nu, amb motiu de la presentació de l’obra en un saló de tardor de París, va haver de tapar el sexe masculí amb la fulla d’una parra. “Per contra, ningú va obligar a tapar-ne el femení”, apunta Eduard Vallès.
