Escolta aquesta notícia

Una de les grans preguntes de la humanitat és: què passa quan morim? Encara no ho sabem, però cada vegada més persones expliquen vivències viscudes després d’haver estat donats per morts o a punt de morir. Al nou capítol del Viure bé, Dani Clavera escolta el testimoni impactant de la Laura, que va viure una experiència propera a la mort (EPM) quan era adolescent. També participa en la conversa la doctora Maria Àngels de Miquel, exneuroradiòloga de l’Hospital de Bellvitge.

Viure bé: Experiències properes a la mort
“No era un lloc físic. Era com si la meva ànima hagués tornat a casa”
Laura, testimoni d’una EPM

Aquestes són algunes de les reflexions de la Laura, tesimoni d’una EPM:

  • “Vaig passar del pànic més profund a una sensació de pau i connexió amb l’univers infinita”.
  • “Jo no era ni home, ni dona, era part d’un tot. No tenia identitat, però sentia amor pur”.
  • “Quan vaig tornar al cos, va ser tan trist… No hi volia tornar”.
  • “Des d’aleshores no em sento mai sola. Em sento acompanyada per una consciència col·lectiva”.
  • “Aquesta experiència em va fer relativitzar-ho tot i posar-me al servei dels altres”.

I aquestes són algunes de les reflexions de l’exneuroradiòloga Maria Àngels de Miquel:

  • “El 10 % dels pacients que han patit una aturada cardíaca relaten una experiència propera a la mort”.
  • “Aquest cervell, que en teoria hauria d’estar fet pols, està bé. Això desafia el que crèiem fins ara”.
  • “Jo era molt materialista… però vaig començar a llegir tot el que vaig trobar sobre l’amor. I em va canviar”.
  • “Cada cop hi ha més metges que accepten que aquí hi passa alguna cosa més que el que podem mesurar”.
  • “Hi ha pacients que poden explicar què passava, no només on eren, sinó fins i tot a l’habitació del costat”.
Viure bé: Experiències properes a la mort
“Cada cop hi ha més metges que accepten que aquí hi passa alguna cosa més que el que podem mesurar”
Maria Àngels de Miquel, exneuroradiòloga

La por d’explicar un EPM

A la testimoni de l’EPM li hem posat Laura però no es diu així, vol mantenir l’anonimat per no tenir cap tipus d’afectació per haver explicat una experiència com aquesta. Això els passa a molts testimonis i també metges i professionals, que sovint no expliquen aquest tipus d’experiències per por de no ser creguts, i que això els perjudiqui en el seu entorn professional i personal. En els últims anys, però, cada cop són més els qui fan el pas i ho expliquen.

Escolta el pòdcast, aquí: