compartir
La Lorena Ruiz inverteix part del seu temps acompanyant persones que viuen els últims dies, setmanes o mesos de la seva vida. És voluntària de la Fundació Paliaclinic, on treballa, coordinant els voluntaris, la psicòloga Maite Serret. En aquest episodi de Viure bé, Dani Clavera conversa amb totes dues de les seves experiències fent aquests acompanyaments.
Aquestes són algunes de les seves reflexions:
- Acompanyar és ser-hi, no arreglar res. És acceptar i compartir.
- Cada vegada que surto de l’hospital, agraeixo poder caminar, veure, respirar, menjar… Aquestes coses que no valorem.
- Fins a l’últim instant podem estimar, podem compartir.
- Les llàgrimes són benvingudes.
- La por a morir es pot calmar amb companyia i presència.
- A la mort no hi ha paraules correctes, només presència i silenci.
- El dolor compartit es fa més lleuger.
Segons expliquen, l’acompanyament al final de la vida pot ser un acte profund d’amor i humanitat. Des de moments de silenci compartit fins a converses íntimes, passant per passejades, lectures o simplement ser-hi presents. Aquest és un servei que es dona a les persones que tenen molt propera la mort i que serveix també per ajudar les famílies.
L’episodi també ens fa pensar en la importància d’estar preparats per al procés, de valorar el present, de reconciliar-nos amb el passat i de viure cada moment amb consciència.
Escolta l’episodi complet a Spotify, iVox, Amazon Music i betevé.cat/viure-be.
Escolta el pòdcast, aquí:
