La Teresa Orquín tenia moltes ganes de fer 18 anys per tres coses: treure’s el carnet de conduir, poder votar i convertir-se en donant de sang. S’ho va prendre seriosament i actualment és una de les superdonants més actives de Catalunya, amb prop de 300 donacions de sang, plasma i plaquetes. Explica que la seva vocació d’ajudar els altres li ve de casa. Recorda que la mare era una dona generosa però havia tingut icterícia —una malaltia del fetge— que li impedia donar sang i sempre deia: “Quina llàstima que no puc donar sang, tanta falta que en fa!”
Donació en matrimoni
Amb els anys, la donació de sang, plasma i plaquetes s’ha convertit també en un vincle especial amb el seu marit, amb qui ha compartit aquest compromís solidari durant dècades. “Al Clínic hem arribat a fer donacions en matrimoni, els dos al llit juntets“, afirma. Per a tots dos, ser donant és una manera d’ajudar i de caminar junts.
A la Teresa, donar sang li aporta una sensació que la reconforta i li dona força. “Per mi, és gairebé un acte egoista, perquè ajudar als altres em fa sentir millor. He arribat a donar sang tenint la mare al tanatori, o el pare malalt”. Fer aquell gest l’ajudava emocionalment a afrontar la situació. “M’ajudava a tirar endavant“, afirma.

Família acollidora
Tot i que la Teresa i el seu marit havien decidit no tenir fills biològics, la vida els va canviar arran de la vaga d’immigrants del 2005 a la parròquia de Sant Medir. El seu marit, infermer, hi va col·laborar com a voluntari i després, a poc a poc, casa seva es va convertir en un punt d’ajuda i assistència sanitària per a les persones sense papers. Un d’aquells joves indis s’hi va anar quedant cada vegada més temps fins que els va “adoptar” com a pares. Anys després el van acompanyar a l’Índia per conèixer la dona amb qui es casaria. “I ara visc amb tres nets a casa”, afirma la Teresa
Professora de puntes de coixí
La generositat de la Teresa no només es veu en la donació o en l’acolliment, també en la transmissió de coneixement. L’any 2027 farà 50 anys que ensenya puntes de coixí, un art tradicional que l’ha ajudat a crear comunitat i vincles personals. Va començar per casualitat a Begues, on vivia i on impartia classes fins i tot a l’actriu Mary Santpere. “Entre obra i obra de teatre, sempre feia alguna labor, com a teràpia”, explica. Amb el temps Orquín ha acabat fent tallers des de Bellvitge fins a Girona o Castelló. Assegura que aquest ofici “és com una droga sana” que enganxa i ajuda a trobar calma.

La cançó de la Teresa
El programa acaba amb la cançó que ha triat la protagonista que la inspira. La Teresa Orquín ha triat Búscame, de Sergio y Estíbaliz, un tema que de jove, quan estava una mica amoïnada, es posava i li donava pau.

Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns, a les 21.30 h, a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.