compartir
Nascuda en una família humil de set germans, reconeix que sempre ha tingut la sensació de lluitar per ser vista, escoltada i considerada. Aquell moment li va arribar professionalment quan va tenir l’oportunitat de dirigir el Diari de Xalapa, a Veracruz. “Vaig ser molt afortunada”, afirma. Va ser la primera dona en ocupar aquest càrrec. “Un reconeixement social que potser em feia falta”, apunta.
Tenia clar que el rotatiu havia de donar veu a les dones i als col·lectius més vulnerables que estaven patint injustícies. El que més l’interessava era “la possibilitat de servir” del periodisme social. Un punt de vista que no van compartir determinades persones o grups de poder que consideraven que amb aquelles notícies estava apuntant els seus interessos i els estava fent nosa.
Amenaces de mort, el punt d’inflexió
En el moment en què va arribar a rebre amenaces de mort per telèfon i que va veure que la seva filla també estava en perill, perquè li havien arribat a dir que la segrestarien, va ser quan va veure clar que no tenia sentit seguir. Va ser aleshores quan es va plantejar no només deixar el diari, sinó també el país.
La violència a Mèxic contra els periodistes desgraciadament no té aturador. Segons Reporters sense Fronteres, fins a l’octubre del 2025 hi hagut nou periodistes assassinats a Mèxic. Ja és l’any més letal per a la premsa mexicana des del 2022.
Tantes vides com un gat
La Sonia bromeja que té tantes vides com un gat. “Agraeixo molt a la vida que m’hagi donat una segona oportunitat”, afirma. Barcelona ha estat la ciutat on es va instal·lar per començar una nova vida, tot i que bromeja que per als mexicans per molt que marxin, Mèxic segueix dins seu. A més, al principi va arribar sola, allà va deixar dues filles que va tenir amb 17 i 32 anys, de les quals en tot moment se’n va fer càrrec només ella amb la seva xarxa.
Periodista a Barcelona
Fa 22 anys que va arribar a Barcelona amb alguns contactes i la força que la caracteritza per tirar endavant malgrat les dificultats. En un any va canviar de casa set vegades i va poder portar la seva filla petita. La Sonia explica que el destí de moltes dones migrants, encara que tinguin estudis, passa per guanyar-se la vida amb la neteja i les cures. N’era molt conscient, però va poder esquivar aquesta forma de guanyar-se la vida. “Vaig tenir molta sort”, reconeix.
Per obtenir els papers va fer un doctorat de Comunicació i Periodisme a la UB i El Periódico li va obrir les portes. En concret, qui aleshores era el director del rotatiu, Antonio Franco, li va donar una oportunitat professional. A diferència del que buscava quan dirigia el diari mexicà, a Barcelona explica que “volia ser invisible”. Va treballar durant 10 anys al diari, a l’agenda cultural, on va fer amics, contactes i es va acabar casant amb un dels col·laboradors del diari, amb el qual impulsaria el seu projecte més personal.
La BiblioMusiCineteca ja ha fet 15 anys
La Sonia i el seu marit són els impulsors de la BiblioMusiCineteca, una associació cultural sense ànim de lucre dedicada a la promoció de la cultura en totes les seves formes. Organitzen exposicions, projeccions, concerts i debats, així com classes de guitarra i sessions de ioga. Tot plegat amb l’objectiu de promoure la convivència, el diàleg i la creativitat al barri del Poble-sec. Les dones tenen un paper molt rellevant en aquesta entitat.
La cançó de la Sonia
El programa acaba amb una cançó que agrada i inspira a la protagonista del programa. La Sonia García García ha escollit el tema La bruja, de Tlen Huicani. Una peça emblemàtica del folklore mexicà de Veracruz que evoca les llegendes populars sobre les bruixes. Una cançó que ha traspassat fronteres, com ella mateixa explica que ha fet.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital i transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 hores a la la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.cat.
