compartir
El Salva Ferrer era jugador de primera divisió, portava la samarreta de l’Anorthosis de Xipre, quan la vida li va donar un gir radical. Un dia es va llevar amb mal de coll. Quan li van fer les proves li van anunciar que es tractava d’un càncer, en concret, d’un limfoma de Hodgkin. Es trobava lluny de casa però la seva parella estava al seu costat quan li van donar el diagnòstic. “Et quedes tan glaçat, només volia marxar d’allà i poder-ho pair a casa meva”. De sobte va pensar que potser no tindria fills en un futur i se’n va adonar que era una de les seves prioritats.
La duresa de comunicar-li a la mare
La seva família es trobava lluny i els va comunicar la malaltia per telèfon. El fet de dir-li a la seva mare assegura que ha estat el més difícil que ha fet a la vida sense cap mena de dubte. “Ella es va desplomar”, recorda. De seguida es va traslladar a Barcelona per fer el tractament a l’Hospital Clínic i també estar a prop de la família, però la seva obsessió era que no patissin i només estava concentrat en curar-se i portar una vida el més normal possible.
El fet d’estar malalt era una etiqueta que el molestava. En aquella època no es mirava als miralls, ni portava roba blanca perquè li recordava a les bates dels metges de l’hospital. Ara, encara li costa veure fotografies d’aquella època on el seu rostre no pot amagar el patiment.
El poder de la fe en un mateix
En Salva Ferrer admet que ha tingut molta sort, però és molt conscient de la importància que té l’actitud i els pensaments quan tens un càncer i l’estàs combatent amb la quimioteràpia. D’entrada assegura que li va treure ferro perquè no volia tenir pensaments negatius que afectessin el seu estat d’ànim. “M’obsessionava molt en estar tranquil”, recorda. El jugador ha arribat a aquesta conclusió després de superar la malaltia: “Tant si les coses han d’anar bé com si han d’anar malament, no té cap sentit patir”.
La quimioteràpia, però, va ser molt dura, en especial perquè les sessions les tenia programades cada dues setmanes. Quan es trobava pitjor sabia que no era el final del patiment si venia una sessió més. Tot i això, la força de voluntat estava del seu costat i confiava en que se’n sortiria. Destaca la fe que tenia en ell mateix i en la medicina. El fet que la seva parella fos doctora també el va ajudar en aquest sentit.
La dificultat i alegria de tornar a jugar
El limfoma de Hodgkin va incidir clarament en la seva carrera professional. El va apartar durant dos anys de la gespa. Sempre que podia, menys els dies que es trobava pitjor per la quimioteràpia, sortia a córrer però el tractament cada cop el deixava amb menys força. Per a ell, però, superar la malaltia volia dir tornar al terreny de joc. Quan finalment va poder fer-ho va ser a la Serie A italiana amb l’Spezia, de fet, per acomiadar-se perquè era final de temporada. Recorda que va ser brutal sentir l’escalf dels seguidors. Actualment és defensa de l’Europa.
El cas del Kirian, un mirall
El jugador de l’UD Las Palmas, Kirian Rodríguez, també va patir un limfoma de Hodgkin que li van detectar abans que a ell, l’agost del 2022. L’abril del següent any va tornar a jugar i per al Salva era un gran referent de que la malaltia es podia superar. Els dos jugadors es van enviar alguns missatges de suport però el Kirian estava molt present durant tot el tractament de quimioteràpia que va fer el Salva.
La cançó del Salva
El programa acaba amb una cançó que agrada i inspira al protagonista del programa. El Salva Ferrer ha escollit el tema Maybe Man dels cantautors AJR. Una cançó que la va escoltar moltes vegades quan estava lluitant per superar la malaltia i que l’ajudava a posar el focus en el present i no perdre’s en totes les vides o opcions que podria tenir.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació. Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 hores a la la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar escriu-nos a vides@beteve.cat.
