L’Ousman Umar té una història de vida que s’acosta més a la ficció que a la realitat. De fet, el 26 de juny s’estrenarà una pel·lícula basada en la seva biografia, Viaje al país de los blancos, dirigida per Dani Sancho. “Em considero una de les persones més afortunades d’aquest món”, admet.
Originari de Ghana, va arribar a les Canàries quan era menor d’edat amb pastera. Assegura que és un miracle que hi arribés viu. Fa temps que està molt arrelat a Catalunya, especialment gràcies al suport que ha rebut d’una família catalana que el va acollir com un fill quan vivia al carrer, així com el seu esforç i capacitat, que han estat determinants.
Així ha aconseguit canviar de dalt a baix el destí que li tocava pel lloc on va néixer. De ser pràcticament analfabet s’ha tret una carrera i dos màsters i fa 14 anys que va fundar NASCO Feeding Minds, una ONG per “alimentar ments” de nens ghanesos. Formació digital per traçar un futur on han nascut i que així es treguin del cap jugar-se la vida per anar “al país dels blancs” a buscar oportunitats.
De Fiaso al món
No sap exactament quin dia va néixer. A Fiaso, al mig de la selva de Ghana, amb un centenar d’habitants, no hi havia partides de naixement i, segons l’Ousman, tampoc sabates o joguines. De fet, les joguines les fabricava ell perquè ja de ben petit tenia molta traça amb les mans.
Era un infant amb molta curiositat, “ganes de saber”, però sense cap oportunitat per estudiar i desenvolupar el seu potencial. Amb només nou anys ja va marxar del poblat per treballar a la ciutat i amb només 12 o 13 anys va decidir que era moment d’arribar al “paradís” o “el país dels blancs“. Un viatge molt llarg que es va convertir en un infern del qual va poder sobreviure miraculosament. “El meu propòsit és ser la veu dels que no van arribar vius i evitar que altres pateixin el que jo vaig patir”, explica.
Es pessiga per saber que està viu
L’Ousman ha nascut més d’una vegada. Explica que de vegades es pessiga per saber que el cor li batega. La seva mare biològica va morir en el part i si el seu pare no hagués estat xaman segurament l’haurien sacrificat perquè la creença del seu grup ètnic, els Wala, és que l’esperit del nadó era molt nociu perquè “havia mort” el de la mare.
Quan va decidir deixar el seu país per arribar a Europa va haver de viure quatre anys a Líbia per poder treballar i estalviar per pagar als traficants de persones que organitzen el viatge en pastera. Va haver de creuar el desert a peu durant 19 dies. “L’infern és a la terra”, així resumeix el viatge. Dels 46 que van començar-lo només el van acabar sis. De fet, a ell el van arrossegar inconscient els darrers metres i es va despertar sota una font d’aigua.
A Líbia, on assegura que va patir un racisme extrem, va viure quatre anys per estalviar els 1.800 dòlars que havia de pagar als traficants de persones per arribar amb pastera a les Canàries.
El país dels blancs no era el paradís
Quan va aconseguir trepitjar Fuerteventura el van portar al CIE. “És una presó”, diu. Passat un mes l’Estat va concloure que era menor d’edat i el van portar emmanillat a Màlaga. Allà li van preguntar on volia anar i va dir: “Barça”.
El 24 de febrer del 2005 va arribar amb tren a Barcelona sense conèixer ningú. Va passar un mes i mig dormint al carrer i menjant del que trobava als contenidors. “La selva del ciment era pitjor que la selva tropical”, recorda. Tot i això assegura que no s’ha de perdre mai l’esperança.
Un dia que es va llevar al carrer de Las Navas de Tolosa va demanar ajuda a una dona que passava per allà, la Montse. “És la meva mare”, afirma. Ella i la seva família, l’Armando, l’Oriol i l’Eva, el van ajudar fins al punt que li van donar una llar i li van aplanar el camí perquè l’Ousman pogués desplegar tot el seu potencial.
L’ONG Nasco Feeding Minds
L’Ousman Oumar és graduat en Màrqueting i Relacions Públiques i té dos màster, un en Direcció i Gestió d’ONG per ESADE i un màster executiu a IESE.
Fa 14 anys que va fundar NASCO Feeding Minds i actualment també és CEO de NASCO Tech. La seva màxima és: “Si alimentes l’estómac menges un dia i si alimentes la ment menges 100 anys”. Ell té claríssim que l’Àfrica no necessita menjar, necessita formació i oportunitats. Actualment han obert 21 aules digitals que estan al servei de 58 escoles que utilitzen 6.000 criatures.
La pel·lícula de la seva vida
La seva vida l’ha plasmada en dos llibres: Viatge al país dels blancs (2019) i Des del país dels blancs (2021) i el 26 de juny s’estrenarà el film basat en el seu primer llibre. Viaje al país de los blancos, dirigida per Dani Sancho, compta amb Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Diana Gómez, entre d’altres, i Ousman Umar que fa d’ell mateix.
La cançó de l’Ousman
El programa acaba amb una cançó que agrada i inspira a la protagonista del programa. L’Ousman Umar ha escollit el tema Qué bonito es querer, de Manuel Carrasco.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació. Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns, a les 21.30 hores, a la la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar altres persones escriu-nos a vides@beteve.cat.
