La Naïma Busquets assegura que quan mira fotos de la seva adolescència pot identificar en quina dieta es trobava en cada moment. La primera va ser als 12 anys per recomanació mèdica. A partir d’aquí, va encadenar dietes durant anys, sempre sota supervisió professional. Però no tenien efectes duradors: “Sempre recuperava el pes… i una mica més”.
Durant l’adolescència i la joventut les relacions sexoafectives van estar condicionades per ser una persona grassa: “Jo triomfava bastant entre els nois, però l’obsessió de tots era que fos un secret. M’amagaven”. Una situació que reforçava la sensació de rebuig. En aquest context, entre dietes i quan veia que recuperava pes, la Naïma va desenvolupar un trastorn de conducta alimentària (TAC). Era una manera de compensar el que percebia com un fracàs de les dietes.
La pressió social i la mèdica al voltant del cos la van portar a sotmetre’s, a contracor, a una operació bariàtrica que li ha comportat efectes secundaris. “El millor d’haver-me operat és que el meu entorn proper m’ha deixat de pressionar”, diu.
Activisme contra la grassofòbia
Actualment la Naïma és mare, mestra i treballa en la sensibilització sobre la grassofòbia. Ha escrit Fent la vista grossa, sobre com acompanyar l’estigma de pes en la infància i l’adolescència. A través de xerrades i formacions, i també de l’activisme, defensa que cal abordar aquesta problemàtica des d’una perspectiva social i estructural.
I a l’escola, on les criatures grasses tenen una taxa de victimització molt alta, defensa un missatge clar: “No hi ha res dolent en el cos de les persones; la responsabilitat és de qui discrimina o se’n burla“. També critica els comentaris sobre el cos i aposta per “treure’ns del damunt la mania de comentar els cossos dels altres”. La Naïma recorda que no sabem d’on ve el cos d’una persona i, en canvi, sovint ho relacionem amb una qüestió de “no saber cuidar-se”.
La cançó de la Naïma
El programa acaba amb la cançó que ha triat la protagonista del programa i que la inspira. La Naïma Busquets ha escollit el tema La gorda, del grup barceloní Clica la Pica. Amb aquesta cançó reivindica la importància de col·lectivitzar les accions contra la grassofòbia, com ara anar juntes a la platja —on sovint se senten violentades— i compartir el que els passa a les persones grasses. Assegura que fer-ho és “curatiu”.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet tots els dilluns a les 21.30 h a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
