La família de la Nada Itrab era molt vulnerable, sense papers, ni diners. Va ser precisament això el que el seu veí va aprofitar per guanyar-se la seva confiança. “Ens ajudava moltíssim”, recorda la Nada. El 2013, era una nena de 9 anys a qui li encantava anar a l’escola i aquell home va proposar regalar-li unes vacances per les bones notes i se la va endur a Bolívia amb el permís dels pares. Però en arribar a Bolívia, el veí va llançar tota la documentació de la nena. Així va començar un segrest que duraria set mesos.
Obligada a fer d’esposa
Quan els pares es van adonar que el veí s’havia acomiadat de tothom, van entendre que “això no eren unes vacances” i “que els havien enganyat”, i el van denunciar. Quan el segrestador va saber que la policia el buscava, va canviar la identitat de la Nada. “A partir de llavors”, recorda ella, “el meu nom és Evelyn, tinc 10 anys, soc de Bolívia i soc la seva neboda”, i “ens endinsem a la selva”. Allà, la Nada passa el temps treballant en plantacions de coca, sotmesa a maltractaments i obligada a fer d’esposa del seu segrestador. “A la seva secta hi havia l’ideal que si et casaves amb una nena de menys de 10 anys et podies convertir en líder de la secta”.
Malgrat la duresa de la situació, la Nada explica que escapar-se mai no va ser una opció. “Veia que tothom mirava cap a una altra banda i pensava que podia acabar amb una persona pitjor que ell”. El rescat de la Nada per part de la Guàrdia Civil en coordinació amb els Mossos va ser el març del 2014.
Sense documentació i en centres d’acollida
Quan torna a Barcelona, la Nada queda sota la tutela de la DGAIA, que no la reconeix oficialment com a víctima de tràfic de persones, una fet que li tanca la porta a poder regularitzar la situació. Durant deu anys no va parlar del segrest amb ningú. “Tothom actuava com si res no hagués passat”, recorda. La situació va empitjorar quan la van tornar amb els pares, a la mateixa casa i les condicions de vulnerabilitat d’abans. Als 19 anys quan la periodista Neus Sala va posar-se en contacte amb ella per fer un pòdcast del seu cas, va ajuda-la a refer la vida i a regularitzar la situació.
Amb la implicació de la Neus, i a quatre mans, la Nada escriu el llibre Yo soy Nada. La historia de un secuestro y dos rescates, en què explica la seva experiència per “recordar que els nens no estan protegits” i que vol ser, alhora, una denúncia i un missatge d’esperança.
Estudiant de Dret
Avui, la Nada Itrab estudia Dret a la Facultat de Barcelona amb un objectiu molt clar: “Vull defensar les víctimes de tràfic, de violència sexual i de matrimonis forçosos”. Una manera de transformar el seu propi patiment en una eina per protegir altres infants que es puguin trobar en una situació semblant a la seva.
La cançó de la Nada
El programa acaba amb la cançó que ha triat el convidat que l’inspira o que ha format part de la seva banda sonora vital. La Nada Itrab ha triat Change is gonna come, de Sam Cooke, una cançó que parla del canvi i d’esperança per un lloc millor, “que és el que jo desitjo cada dia”, assegura Itrab.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per l’empremta que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns, a les 21.30 h, a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
