Afegeix betevé com a font preferidaA l’escola, la Montse se sentia diferent. Tenia un bon rendiment acadèmic, però li costava molt socialitzar: era una nena solitària, el joc simbòlic li resultava difícil i el pati era per a ella un “infern de molts estímuls”. Preferia quedar-se sola “llegint o dibuixant”.
Aquest contrast entre la facilitat per estudiar i la gran dificultat social li provocava molt de patiment. Des de ben petita ja tenia problemes d’ansietat i moltes obsessions, “comprovava 10 vegades que la porta estigués tancada” o es “rentava les mans 10 vegades”. No entenia per què “a la resta de la gent no li costava tant viure la vida”.
Baixa autoestima
En les seves relacions, la Montse es va anar adaptant sempre a l’altra persona, amb una por profunda a l’abandonament que ja arrossegava des de petita. Això la va portar a relacions desequilibrades i violentes.
Amb una autoestima molt baixa i acostumada a no sentir-se ben tractada, va normalitzar situacions que li feien mal. “Som molt literals i si algú ens diu que ens estima, ens ho creiem”. A això s’hi afegeix el masking —camuflar els trets autistes—, per intentar encaixar i ser estimada.
Després d’aquella relació violenta, va convertir el procés en la novel·la Mañana ya no hablaremos de nada, amb la voluntat de donar sentit al que havia viscut i, alhora, “ajudar altres persones que se sentin reconegudes.
Arriba el diagnòstic
Just després d’aquesta relació tòxica la Montse va començar a veure testimonis de dones autistes a les xarxes. S’hi va reconèixer tant que abans d’anar a un professional ja sabia què li passava. A partir d’aquí comença “un procés de deconstrucció, de treure’s capes i màscares” que s’havia posat, per descobrir realment qui és. També aprèn a escoltar-se, a posar límits, a dosificar l’energia per respectar els seus ritmes i no acabar esgotada.
Treballar en un entorn inclusiu
En el món laboral, durant anys es va sentir desbordada, “si sortia a les 5 de la tarda, m’anava a dormir fins l’endemà”. Tot canvia quan troba una feina en un entorn inclusiu, amb adaptacions senzilles però clau per a les persones autistes —reunions planificades, torns de paraula o espais de silenci.
Després d’anys de viure amb ansietat i sense respostes, avui la Montse entén què li passa i això li ha transformat la vida. Avui sap que “no es tracta de sobreviure, sinó que pots estar bé i estable”, un missatge que envia a totes les persones que se senten perdudes.
La cançó de la Montse
El programa acaba amb la cançó que ha triat la protagonista del programa i que l’inspira. La Montse Bizarro ha triat Por ti, d’El canto del loco, en homenatge a la seva mare, que sempre ha estat al seu costat, sobretot en els moments en què cap de les dues entenia què li passava.
Una conversa pausada per inspirar-nos
El programa Vides en primera persona, presentat per Olga Valencia, consisteix en una conversa pausada de mitja hora amb una persona anònima que té una història interessant per explicar i que està relacionada amb la seva professió, experiència vital o transformació.
Persones que ens inspiren per la petjada que han deixat o que estan deixant en aquest món convuls. Una vida compartida per aprendre i reflexionar. El programa s’emet cada dilluns a les 21.30 h a la TDT, el web, l’app i el canal 166 de Movistar+.
Tens una vida per compartir?
Si vols compartir amb nosaltres la teva història perquè creus que pot inspirar, ajudar o emocionar els altres, escriu-nos a vides@beteve.cat.
